Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
És 28 d’abril i, això no obstant, neva. En una casa aïllada d’un poble, hi viuen la Dot i els seus dos fills, Jeanie i Julius, d’una cinquantena d’anys, Julius i Jeanie, els protagonistes de Terra inestable (Les Hores en català amb traducció de Josefina Caball i Impedimenta en castellà amb traducció de Raquel Vicedo). Porten una vida tranquil·la i allunyada de la societat, sense televisió ni internet i sobrevivint del que cultiven i cullen; de fet, Jeanie no sap llegir ni escriure bé. Un matí, Dot es desperta abans que ells, es dona un cop i mor a l’acte. Davant d’aquest succés inesperat, la casa esdevé l’escut contra el món exterior per a aquests dos germans, però també en la creu que porten a sobre.
Aquesta novel·la de Claire Fuller (Anglaterra, 1967) retrata una saga familiar al camp anglès, com ja va fer a Naranjas amargas. Després de la mort de Dot, els secrets es descobreixen, els silencis es trenquen i les màscares d’aquells veïns que creien conèixer cauen. La casa, com la pròpia vida, se’ls en va de les mans i s’introdueixen en una espiral de violència i desemparament. Aquests dos temes s’uneixen als de la pobresa rural, l’abandó institucional, l’exclusió i el sentiment de desarrelament.
Claire Fuller.
Julius i Jeanie són germans, però, encara que van néixer amb vint-i-tres hores de diferència, són molt diferents. Ell és molt obert a les persones, mentre que ella prefereix la tranquil·litat i la seguretat. Per això, després de la mort de la mare, diferents coneguts es fiquen en les seves vides amb l’objectiu de tafanejar o reclamar, cosa que els desarma davant d’un món que se’ls presenta hostil i aclaparador. També descobreixen que, malgrat la mort de la seva mare, que per a ells suposa un impacte demolidor, el món continua girant i res no canvia. Com diu Julius, la vida sempre és igual, la gent ha d’ensopegar amb algun fet inesperat perquè aquesta faci un gir.
Des del principi, Fuller posa la mel als llavis del lector insinuant un succés que els dos germans van presenciar de petits i que els ha traumatitzat, sobretot Julius, generant-li reaccions físiques. Això s’uneix a diverses escenes angoixants de violència que remouen el lector pels detalls amb què l’autora les descriu, encara que no és gaire explícita. Terra inestable és una novel·la rica i precisa sobre el fet de reescriure la pròpia història després d’un esdeveniment tràgic i després que es destapin les mentides. Això, sabent que, com diu el personatge del doctor, «és impossible no convertir-se en allò que els altres creuen que ets.»
