‘Asterios Polyp’, un còmic a reivindicar

Sergi Garcia

David Mazzucchelli és un autor que no necessita presentació en el món del còmic. Als anys vuitanta, la seva narrativa gràfica, hereva de clàssics de la tècnica del clarobscur com el Milton Caniff o l’Alex Toth, a la qual afegia influències expressionistes, irromp en la indústria nord-americana de la mà d’un altre innovador del llenguatge del còmic, Frank Miller. Tots dos ofereixen a un lector més adult i exigent dues obres fonamentals del gènere superheroic, Born Again i Batman: Year One, treballs que, bevent de la tradició més pulp del gènere negre, marquen un salt de qualitat en aquest gènere.

Mazzucchelli, un autor inconformista i autoexigent de mena, a disgust amb les limitades possibilitats d’expressió artística al còmic comercial, es decanta pel món acadèmic, donant classes a l’Escola d’Arts Visuals de Manhattan. No deixa, però, de produir treballs interessants als anys noranta, en els que comença a mostrar una evolució en el seu estil cap a un grafisme clarament expressionista, com ara l’adaptació al còmic de la novel·la de Paul Auster City of Glass («Ciutat de cristall»).

L’any 2009, un Mazzucchelli més madur i amb la mateixa voluntat experimentadora, publica la que molts consideren la seva millor obra, Asterios Polyp (Salamandra Graphic amb traducció al castellà d’Esther Cruz), guanyadora de diversos premis de la indústria del còmic. En aquesta, Mazzucchelli continua aprofundint en els límits expressius del llenguatge de les vinyetes. La història narra el viatge cap a la redempció i l’autoconeixement d’un brillant professor d’arquitectura, immers en una profunda crisi personal l’origen de la qual s’anirà revelant al llarg de les pàgines del llibre. Asterios, el protagonista de la narració, deixa enrere la seva vida passada per refugiar-se en un petit poble on farà amistat amb un humil i simpàtic mecànic, que l’obrirà les portes de casa seva i de la seva peculiar família, oferint-li feina al seu taller.

L’autor, en un admirable exercici d’estil, capta des del primer moment l’interès del lector, no només pel seu virtuosisme gràfic, que li permet alternar de manera fluida diverses línies temporals del relat, sinó per la seva dedicació per dotar de vida a les seves criatures de ficció. L’argument és ric en temàtiques, des de dualitats aparentment irreconciliables com el caràcter apol·lini i dionisíac de l’art, la raó enfront de l’emoció, o el destí i el lliure albir. El propi nom del protagonista remet a les arrels mitològiques del relat en el qual trobarem al·lusions clares a Orfeu o al viatge d’Ulisses.

Mazzucchelli té un control total sobre l’obra, encarregant-se del guió, el dibuix, la retolació, el color i fins i tot la maquetació del llibre. El perfeccionisme de l’autor arriba al punt de revisar les traduccions del text a altres idiomes. El seu ús de colors plans, i que marca les transicions entre escenes, es combina de manera força original amb canvis de grafisme i una retolació molt meditada, arribant a la desconstrucció en alguns moments del dibuix, buscant la seva essència simbòlica en l’expressió d’emocions i sentiments, decisions artístiques que sobten al lector de tebeos, poc habituat a llibertats artístiques que no s’hi acostumen a permetre malauradament molts artistes del medi.

A cada pàgina el lector s’hi veu sorprès amb les innovacions en la composició de pàgina, que s’adeqüen en tot moment al propòsit narratiu de l’autor, que no descuida mai el viatge emocional del nostre heroi/antiheroi. L’obra, molt amena, és d’aquelles que deixen un bon record en el lector afortunat que vulgui acostar-s’hi. Us recomanem per acabar, si teniu interès en continuar llegint l’autor, que us animeu a endinsar-vos en les seves obres de joventut prèviament esmentades. Gaudireu d’un autor en permanent cerca de l’excel·lència artística.