Fernand Iveton, l’execució que França no va voler evitar

Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G

Els nostres germans ferits (Afers en català amb traducció de Pau Bosch i Anagrama en castellà amb traducció d’Álex Gibert) és l’òpera prima de Joseph Andras (França, 1984) i guanyadora del premi Goncourt a la primera novel·la, un guardó que l’autor, per cert, va rebutjar. Situada a Alger el 1956, narra el cas de Fernand Iveton, l’únic pied noir -francès blanc nascut a Algèria— executat per l’Estat francès durant la guerra per la independència del país nord-africà. Aquesta novel·la reconstrueix el cas Iveton, un obrer comunista que va decidir posar una bomba per reivindicar la independència, sense buscar-ne víctimes. Així i tot, la bomba és desactivada i ell, detingut, torturat i condemnat a mort.

La trama comença amb el protagonista amagat en una carretera esperant que li donin les bombes que ha de posar. Una, a la fàbrica on treballa, però en un lloc estratègic perquè no hi hagi víctimes. Tota l’acció es desenvolupa ràpidament i les tortures arriben aviat per part del país que fou el bressol de la Il·lustració. A continuació, la història de la detenció i el judici d’Iveton s’alterna amb la de la seva vida i el seu passat. Alhora, es descriuen l’ambient i l’atmosfera de l’Algèria de llavors, així com la convivència entre algerians i europeus.

Iveton va ser una figura que va generar divisió entre els qui pensaven que era un heroi i els qui creien que era un terrorista. Mentrestant, el Front d’Alliberament Nacional (FLN) es debatia entre reivindicar-ne la figura o no fer-ho. Hi ha qui prega perquè es revoqui la seva condemna al president de la República francesa d’aleshores i al ministre de Justícia, François Mitterrand, però no aconsegueixen res. És abandonat pels seus companys del Partit Comunista i rebutjat pels europeus d’Algèria, que el consideraven un traïdor.

En aquesta novel·la, l’important no és què passa, sinó com es desenvolupen els fets i tot allò que l’autor aporta amb la seva prosa. Andras ha superat les meves expectatives i ha aconseguit traçar un retrat cruel i descarnat de les autoritats i l’acció policial contra el protagonista. Aquestes pàgines són una crítica al colonialisme i a l’Estat francès de l’època. A la guerra d’Algèria, hi havia qui defensava que la lluita no era racial, sinó que era entre oprimits i opressors, sense distinció de procedència. Iveton va participar en aquesta lluita i va ser condemnat.