Massa joves per a tanta maldat

MARIO GUERRERO

A la seva novel·la Gi, el portuguès Afonso Reis Cabral (Lisboa, 1990) explica una història real, la de l’assassinat a Porto el 2006 de Gisberta Salce Júnior, coneguda com Gi, una transsexual brasilera, a mans d’un grup d’adolescents. La història ens la narra Rafael, que en el moment dels fets té dotze anys. Ell viu amb els seus amics viuen en una institució religiosa, acollits per risc d’exclusió social o criminalitat, a Porto, una ciutat caracteritzada per l’immobilisme, on predomina el ciment i on sembla que el sol no surt gaire.

Els amics del Rafael són Samuel, Nélson i Fábio, un jove aquest respectat per la seva agressivitat. Un dia, Rafael troba una bicicleta atrotinada i decideix reparar-la fins a esdevenir el seu tresor més gran. Així, passejant i visitant edificis abandonats, descobreix Gi, que viu al soterrani d’un bloc, entre brutícia i deixalles. Gi aglutina en ella mateixa diverses minories (és transsexual, immigrant, persona sense llar i seropositiva), aspectes pels quals rep discriminacions i agressions fins que és assassinada.

D’altra banda, el Rafael té els seus propis maldecaps. Creu que la mort del seu pare va ser una bona notícia perquè així va deixar d’agredir la seva mare i de robar-los diners. «La vida està entre el que tenim i el que ens agradaria tenir», diu un personatge, per això la insatisfacció, el descontentament, de tots ells. Viuen en un món d’abusadors i abusats, amb còmplices dels primers. «Que no tinguéssim història feia que tots fóssim iguals, uns més que altres», diu el narrador. En aquesta institució no parlaven del passat ni del futur, sinó que es dedicaven a sobreviure al present.

Gi (Acantilado, amb traducció al castellà d’Isabel Soler) és una novel·la sobre els qui no suporten la llibertat de ser o estimar de manera diferent a com ells creuen, és una història sobre el mal, el comportament humà i la psicologia de la maldat. El grup que agredeix Gi ho fa per acceptació, per seguir el corrent de la massa, per l’odi allò que és diferent. La violència i la insensibilitat fan d’aquest llibre una història crua però ingènua i una mica tendra. La violència com a eix, com allò que amaga les coses boniques, que embruta la vida i enardeix les persones.

Aquesta és una història que m’ha agradat, sobretot perquè està basada en fets reals, però he de confessar que no m’ha fet el pes l’actitud massa erràtica del narrador, que primer s’erigeix ​​en salvador de Gi i després, quan intenta que ella marxi del soterrani i no vol, participa dels cops com un més, com si no tingués emoció o cap empatia cap a ella. Recomanable, en qualsevol cas.