‘L’estafador de l’amor’, la sèrie de TV3 que retrata un ‘depredador’

MANEL HARO

A finals del 2023 Albert Cavallé, conegut com «l’estafador de l’amor», ingressava a la presó de Lledoners després de sis mesos fugit de la justícia. Se’l va condemnar per haver estafat més de 68.000 euros a diverses dones que havia conegut a través d’aplicacions de cites, com Badoo. Ara, TV3 ha estrenat una minisèrie documental de tres capítols dirigida per Laura Rosel, on explica tot el que va passar i que compta amb la participació de diversos especialistes que ajuden a retratar la psicologia d’un home que la sentència judicial va titllar de «depredador.»

No és poca cosa, Cavallé es feia passar per un home ric, de família benestant, a cada perfil que creava a les aplicacions adoptava un nom i una professió diferents. Construïa un personatge a la mida de les seves víctimes: era atractiu i es mostrava atent, afectuós i seductor, donava tot allò que fos necessari per fer creure les dones que coneixia que havien trobat el seu príncep blau. Quan elles començaven a enamorar-se, a creure que tenien molta sort d’haver conegut algú especial, Cavallé activava la seva maquinària.

De sobte, deia que travessava dificultats econòmiques i començava a demanar diners a les seves suposades parelles per sortir d’una petita crisi puntual. Les seves víctimes cedien, en alguns casos arribant a demanar préstecs personals per ajudar Cavallé, qui gastava aquests diners en drogues, prostitutes i mantenir una vida fora de control. A una de les dones amb qui va estar va estafar-li seixanta mil euros. El seu cas recorda al de L’estafador de Tinder, que es va estrenar a Netflix.

Un dels aspectes en què incideix la minisèrie és en les dificultats de les dones de denunciar i demostrar el que havien patit. Algunes, per vergonya d’haver estat tan vulnerables, van preferir no dir res, d’altres simplement van veure com les causes judicials s’arxivaven o quedaven en condemnes menors que no suposaven l’ingrés a la presó de Cavallé. Tot va canviar quan es va presentar una denúncia col·lectiva. Mentrestant, sorprèn que l’estafador de l’amor es passegés pels platós de Telemadrid com una mena d’estrella mediàtica entre la complicitat i les bromes dels col·laboradors i col·laboradores del programa.

L’estafador de l’amor no és exactament una minisèrie a l’estil de Crims: comparteixen alguns recursos, però el grau de profunditat és molt diferent. Aquests tres capítols compten amb més declaracions de persones alienes al cas que no pas d’implicades, i algunes intervencions no aporten una informació especialment rellevant. El tercer capítol és un refregit d’aquestes declaracions, amb algunes repeticions innecessàries. Ens podem quedar amb els dos primers capítols perfectament. En qualsevol cas, una sèrie documental interessant per recordar un cas que si algú se l’hagués inventat en una novel·la, ens hauria costat de creure.