L’estafador de Tinder

El documental de Netflix mostra com Simon Leviev es va fer ric enganyant dones a través de l'aplicació de cites
el estafador de tinder

Manel Haro / @manelhc


Si la història que ens explica el documental de Netflix L’estafador de Tinder ens la trobéssim en una novel·la negra, ens semblaria massa inversemblant. De fet, veient la pel·lícula un es pregunta com és possible que Simon Leviev pogués embutxacar-se més de vuit milions d’euros de diverses dones que van confiar en ell i en l’entramat que es va inventar. Però és que era una trama molt ben filada: es feia passar per un home ric, fill d’un multimilionari israelià dedicat a la indústria dels diamants. S’allotjava en hotels de luxe, viatjava en jet privat, sopava en els millors restaurants i vestia les marques més exclusives. Gastava diners a dojo, però aquests dòlars no eren seus.

El documental comença amb el testimoni d’una de les seves víctimes, una noia noruega resident a Londres (Cecilie Fjellhøy), que -com totes- va trobar Simon Leviev -un dels diversos noms que tenia, el seu nom real era Simon Yehuda Haya, nascut el 1990 a Tel-Aviv- a l’aplicació de cites Tinder i ràpidament va quedar atrapada a la seva xarxa. La primera cita va ser en un luxós hotel de la capital anglesa, on ell va aparèixer ben engalanat, i on li va proposar que l’acompanyés aquell mateix dia a Bulgària en un avió privat. Arribar i moldre, l’home tenia negocis a Sofia, havia quedat -aparentment- seduït per la noia i no volia perdre l’oportunitat de seguir coneixent-la, donat que tenia una vida molt ocupada i no sabria quan tornaria a Londres. Tot, és clar, mentida.

 

el estafador de tinder 2

 

La manera d’operar de Simon era dir que, donat que es dedicava al món dels diamants, la seva seguretat estava compromesa constantment, per la qual cosa mai s’estava gaires dies a la mateixa ciutat. La veritat era que tenia cites amb noies a diversos països, que ell feia passar per reunions de negocis. En un moment donat, quan la relació amb les noies ja estava prou consolidada, i entre els dos hi havia una confiança ferma, ell deia que el volien matar, i per evitar ser localitzat no podia utilitzar les seves targetes de crèdit. Vaja, que necessitava tant sí com no que la seva parella -en realitat, les seves parelles- li deixés grans quantitats de diners per poder cobrir les despeses de les seves reunions: com que els seus suposats clients eren també rics, les despeses de representació eren molt altes.

És així com les noies -enamorades i preocupades- li feien transferències de milers de dòlars que no tenien, la qual cosa vol dir que demanaven préstecs a diversos bancs. Una transferència rere l’altra fins que les víctimes descobrien que havien estat enganyades, massa tard. Tan tard, que  Cecilie Fjellhøy va arribar a perdre un quart de milió de dòlars, una quantitat que encara ha de continuar pagant, com la resta de noies enganyades han d’assumir els seus deutes. O sigui, que es van enamorar d’un home amb qui semblava que vivien un somni i les seves vides es va acabar convertint en un malson.

Insisteixo que sembla impossible que això hagi passat de debò, però és real. Tan real com injust, donat que Simon Leviev només va passar cinc mesos a la presó quan va ser detingut, però per una estafa a Israel. Mai va ser condemnat per les accions a Tinder: ell demanava diners a les seves parelles i elles cedien per amor i sense cap mena de contracte. La justícia no hi veu estafa. I és per això que Simon Leviev és lliure i se’l pot trobar fàcilment a les xarxes socials mostrant la seva riquesa. Mentrestant, les víctimes encara denuncien el turment que han viscut.

Categories
CINEDocumental
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES