Categories: Drama ESCENA

‘Massa brillant’ i superficial

Oriol Puig Grau dirigeix al TNC la seva obra que retrata l'angoixa d'un noi homosexual en conflicte amb ell mateix en una festa drag queen

Daniel Mallorquín protagonitza l'obra.

MANEL HARO

L’escenari de la Sala Petita del TNC es converteix en la Sala Apolo per a l’obra Massa brillant, escrita i dirigida per Oriol Puig Grau. Allà, un jove homosexual, Guillem (Daniel Mallorquín), s’enfronta a les seves pors i als seus traumes d’infantesa quan es veu forçat a participar en una festa de drag queens. No s’hi sent còmode, no és el seu ambient, però el seu xicot, Albert (Santi Cuquejo), li ha demanat participar-hi, ja que un amic de tots dos, Gorka (Carlos González), aspira a guanyar el concurs que premia el millor vestit.

Guillem travessa un autèntic turment, se sent ofegat, ha de sortir a prendre l’aire, sent nàusees. Els seus amics i la seva parella s’ho passen bé, però ell no se sent acompanyat en el seu drama. Ni tan sols entén què hi fa allà. El pes de l’obra el porta l’actor principal, que ha de fer llargues intervencions, sovint estant sol a l’escenari. Un dels problemes de Massa brillant és que allò que Guillem ens diu no lliga amb la magnitud d’aquesta angoixa.

L’actor Carlos González.

Dedica molta estona a detallar-nos com es renta el mocador que té al coll, com és la sala on està, com actua la gent del seu voltant, però l’important no hi és: ¿què ha viscut el personatge en el seu passat perquè se senti tan afectat? A Massa brillant li manca profunditat, l’obra es queda en una superfície plena de repeticions i informacions irrellevants. De fons sentim una música constant que suposo que vol fer créixer la sensació de tensió del personatge, però és un recurs estèril, perquè el seu discurs de tan anodí es fa pesat.

Les interpretacions funcionen, especialment Daniel Mallorquín i Carlos González, qui broda la seva interpretació de drag queen. Potser els personatges d’Albert o Víctor (Jordi Martí), aquest segon massa cridaner, podrien donar una mica més de joc al protagonista, podríem saber més de la relació de parella del Guillem amb el seu xicot (no sembla que es coneguin del tot, al capdavall). En general, el text és molt irregular, és més ambiciosa la idea de l’obra que no pas la seva execució dramàtica.