Jaume Graell fa més de dos anys que és president dels Amics del Liceu, associació que va rebre fa pocs mesos la Medalla d’Or atorgada pel Gran Teatre del Liceu. Aquest és un dels indicis que posa en evidència la bona relació que mantenen amb l’associació, i per la qual hem volgut entrevistar el seu president. Graell, apassionat per l’òpera i la clàssica des de ben petit, ens explica com ha canviat l’òpera en les darreres dècades, quins plans tenen els Amics del Liceu pel futur i per què la música pot canviar vides.
Com va començar la teva passió per l’òpera?
Va començar fa molt! Jo soc metge, i dins el món de la cultura és el que més m’ha fet viatjar. I m’ha acompanyat des que era petit, des dels 10 anys. Em quedava escoltant les retransmissions d’òpera del Liceu mentre la meva família feia la seva. Als 15, ja tenia un abonament i anava els diumenges al Liceu.
I al cap de poc ja van arribar els viatges!
Així és. Per l’òpera especialment, però també per la música en general. La meva carrera l’he anat combinant amb l’interès que tenia pels festivals de Bayreuth, Salzburg, i els grans teatres internacionals, també als Estats Units.
Com has viscut l’evolució del gènere aquestes últimes dècades?
Ha sigut una evolució radical. Ja tinc una edat i he pogut sentir a la Tebaldi, el debut de la Caballé al Liceu… Sí, he vist moltes coses. I tot i que sempre es diu que el passat era millor, jo discrepo. És cert que abans hi ha hagut unes veus de trets determinats, però com a espectacle global el que trobem avui és de gran qualitat, i molt millor del que era.
En quin sentit?
Abans s’anava a qualsevol teatre on s’interpretés òpera i tot girava al voltant de l’estrella, per exemple el cantant. L’orquestra no era tant important com és ara, sí que hi havia formacions de qualitat a Viena o Milà, però no tots els teatres en gaudien. També ha millorat el format de les posades en escena, on els vestuaris o els telons pintats es reaprofitaven en produccions de diferents títols. Diguem que el que podem trobar avui que no hi havia llavors, és una idea global que abraça tot l’espectacle, la Gesamtkunstwerk wagneriana.
Entenc que no ha sigut un canvi d’un dia per l’altre
Va ser a poc a poc. Poder arribar a una institució i esperar que els cossos estables -orquestra i cors- tinguin solidesa s’ha pogut fer de mica en mica. Per exemple, quan el Liceu estava sota una direcció privada i no hi havia prou pressupost, la qualitat se’n podia ressentir. Afortunadament, avui en dia no és així i orquestra i cor del Liceu tenen molta qualitat.
I en el cas de les produccions?
Hi ha hagut moltíssimes produccions que han canviat com entenem l’òpera. Hi ha propostes que potser s’allunyen de l’esperit original de l’obra, que es podrien considerar excessos dels nostres temps. Jo estic obert sempre a noves propostes, però han de tenir uns mínims de coherència i l’obra no es pot perdre. Tot i així, la meva opinió és que l’evolució ha sigut molt i molt positiva.
Com vas arribar als Amics del Liceu?
Hi vaig arribar quan es va fundar, com a soci. Tinc amor pel Liceu, per la seva història, i per això m’apassiona formar-ne part des de moltes iniciatives. Directe o indirectament, m’hi he implicat sempre, i ja a l’època prèvia a l’incendi, sobretot quan el director general n’era el Josep Caminal, un gran amic. Amb ell vaig donar suport al Joan Matabosch, elecció que queda plenament justificada veient la gran carrera que ha fet. Em dona molta satisfacció i ho vull dir.

Jaume Graell amb la Junta Amics del Liceu.
I ara ets president de l’associació
Així és. El Ramón Bassas hi va estar vuit anys, jo en porto dos i mig… i al començament em va proposar ser vicepresident, però vaig dir que no. En aquell moment tenia molta feina i, coneixent-me, corria el risc d’involucrar-me massa. Al final vaig cedir, com es pot veure. Vaig treballar al seu costat vuit anys com a vicepresident. Quan em va tocar ser-ne president també m’hi vaig negar, i vaig tornar a caure. Si una cosa t’agrada, per què dir-li que no?
I tant!
I sobretot no es pot oblidar tampoc la junta. Sense gent formada i amb idees clares, difícilment es pot tirar endavant una proposta com la de l’associació. I també són imprescindibles, naturalment, la Natàlia i l’Anna, dues persones que ens porten molts projectes en el nostre dia a dia. I així, l’objectiu de l’associació es pot complir: donar a conèixer tot allò que té a veure amb la lírica, la música, i l’art com a fenomen transversal per a informar i educar. Tot està funcionant francament bé!
Sense oblidar mai el Liceu.
Exacte! Com el seu nom indica, l’associació sempre està al costat de la institució. Ara mateix, nosaltres donem informació i formació als associats i oferim, també als abonats, assistir a les conferències que organitzem nosaltres. Abans ho organitzava el teatre, però perquè no se trepitgessin amb les nostres propostes es va acordar així. Els Amics dona suport al Liceu fent difusió de les seves produccions. També viatgem a teatres de tot el món, però el nostre cor sempre es queda a casa.
Teniu alguna col·laboració prevista amb el Liceu?
Tenim moltes iniciatives. Per exemple, quan va acabar la temporada passada, ja vam preparar un curs de música i política que introduïen temes que apareixerien al títol que inaugurava la temporada, Lady Macbeth de Mtsensk. Una altra serien els Premis de la Crítica, on col·laborem amb la difusió nacional del Liceu i les seves produccions, per exemple oferint el premi de millor cantant de la temporada.
Què pot esperar algú que viatja amb els Amics del Liceu a veure òpera?
Viatjant s’aprèn com funcionen els altres teatres, les seves orquestres i cors. És molt interessant descobrir quines característiques identifiquen les altres cases d’òpera, i també els seus entorns. Per exemple, veuríem dos títols d’òpera a Viena, Norma i Die tote Stadt, per a tocar un títol popular i també obres mestres que hem pogut veure a casa però que no són freqüents.
Interessant…
Després aniríem també a centres culturals i llocs d’interès. I sobretot, el que ens permet és comparar amb el que veiem al Liceu. Hi ha gent que diu que tot el que es fa al Covent Garden és millor. No és cert! Hi ha de tot, com a tot arreu.
Quin desig tens pel futur de l’associació?
Que continuï creixent en nombre de socis, que es mantingui la gran satisfacció que ens comuniquen. Que segueixin els assajos generals només per a Amics, on continuem gaudint i omplint el teatre. Formar part dels Amics és descobrir moltes coses, gaudir de la cultura i estar informats.