Explorar la quotidianitat

VÍCTOR BARGIELA

Presents imperfectes (Empúries) és un recull de relats de l’autora sabadellenca Elisabet Jané que ens endinsa en un món de vivències interconnectades, ambientades en un entorn urbà proper i recognoscible. Els personatges, encara que aparentment distants, acaben unint-se a través d’històries quotidianes que reflecteixen tant la banalitat com també la complexitat de la vida diària: un grup de pares que volen fer una calçotada, una mare que no vol que les seves filles portin mòbil, una mestra que es jubila després de tota una vida treballant a la mateixa escola, un possible romanç entre dois nois que fan l’ESO al mateix institut…

El llibre està ben escrit i manté un ritme àgil que facilita la lectura. Les històries, encara que aparentment senzilles, estan plenes de detalls que ens mostren una observació acurada de la realitat, amb múltiples picades d’ullet a referents de l’actualitat catalana. Jané posa el focus en allò que sovint ens passa per alt a causa de la rutina o de la seva aparent normalitat, i ho fa amb una sensibilitat que permet descobrir matisos en situacions que, en un altre context, podrien semblar trivials.

El sistema educatiu català esdevé un tema central de la novel·la, ja que la majoria dels protagonistes s’enllacen a través de la seva relació amb el mateix centre educatiu, bé sigui com a alumnes, professors, familiars o coneguts. Aquesta connexió permet a Jané explorar múltiples perspectives sobre l’escola: des dels diferents models pedagògics i el rol de la llengua catalana fins al canvi generacional entre professors. També s’hi aborden temes que afecten directament les famílies, com l’ús dels mòbils o el tipus de reforç que poden oferir als seus fills fora de l’aula.

Aquestes reflexions, encara que no sempre profundes i de vegades poc originals, afegeixen una capa interessant a la narració i mostren una mirada crítica, però també compassiva, cap a les dinàmiques educatives i familiars. El llibre aconsegueix capturar les petites contradiccions i emocions dels personatges i fa que sigui realment senzill identificar-se amb les experiències que s’hi relaten.

No obstant això, aquesta mateixa quotidianitat pot resultar, en certs moments, una mica plana, sense gaire impacte en el lector. Tot i que les històries estan ben construïdes i són entretingudes, en algunes ocasions he tingut la sensació que es quedaven a mig camí, sense arribar a explotar el seu potencial ni sortir dels tòpics. Presents imperfectes és un llibre correcte, entretingut i ben escrit, però a mi no m’ha aconseguit dur més enllà.