Durant molts anys, Maurice, d’Edward Morgan Forster, era una novel·la difícil de trobar. Amb prou feines es podia aconseguir algun exemplar per la xarxa i a un preu car. Fa uns anys, l’editorial Navona va fer una aposta per aquest autor britànic i va recuperar alguns dels seus títols més emblemàtics. Entre ells, aquest, que va tornar a les llibreries, tant en català (amb traducció de Montserrat Abelló) com en castellà (traduït per Ángela Pérez i José M. Álvarez).
La novel·la retrata el procés de transformació del seu protagonista, Maurice Hall, un jove britànic que descobreix la seva homosexualitat quan arriba a la universitat. O, almenys, és llavors quan comença a acceptar-la, gràcies a la relació que comença amb un company de campus, Clive Durham. Aquesta no és ben bé una relació de parella, només són amics, però amics especials. Tots dos saben que viuen un temps (som a començaments del segle XX) en què ser homosexual implica l’exclusió de la societat, especialment ells, que són fills de famílies benestants i clarament patriarcals, i també acabar a la presó.
Edward Morgan Forster.
Tots dos estan destinats a ocupar la posició que s’espera d’ells, a continuar la carrera dels seus pares, a ser homes d’èxit, honorables. És per això que la novel·la juga amb la idea d’amor platònic, perquè el seu romanç només pot ser possible en el terreny de les idees, dels somnis, dels anhels i, sobretot, del silenci. De fet, tots dos comencen a construir la seva amistat parlant de Plató i de les reflexions sobre l’amor que l’autor grec va deixar escrites a El banquet i Fedre. En un primer moment, aquest aspecte intel·lectual de l’homoerotisme serveix per obrir-los camí, per apropar-se l’un a l’altre, però Maurice necessitarà alguna cosa més.
Aquí és on rau un dels conflictes de la novel·la: Maurice està enamorat d’en Clive i està disposat a sacrificar el que calgui per amor, fins i tot si això suposa perdre-ho tot i quedar-se només amb la companyia de l’ésser estimat. Clive, en canvi, no vol veure en aquesta relació res més enllà d’una etapa puntual de la seva vida i, per inoblidables que hagin estat els moments compartits amb el seu company (amic, amant), preferirà no sortir-se de la norma, casar-se i obrir distància amb en Maurice.
Encara que la novel·la tingui moments dolorosos (el turment del protagonista és gran), aquesta és una història d’empoderament, d’autoconeixement i, fins i tot, podríem dir que és una història feliç. Cal recordar que va ser escrita cap al 1913-1914, no era una època en què fos fàcil escriure sobre l’homosexualitat (que era considerada un delicte), menys encara fer-ho sense caure en la condemna, l’estereotip o el deute moral. Forster va teixir una novel·la valenta (sorprenentment valenta) i extraordinària, però aquesta no es va publicar fins al 1971, després de la mort de l’autor, per evitar l’enrenou (o el judici) social.
