Memòria íntima i familiar

JÚLIA COSTA

M’he llegit d’una tirada aquest llibre, Seguint les ones (La Campana), el primer de la Marta Angelat, on recorda els seus pares i evoca tot un món mític, poc conegut, crec, per les generacions més joves. Marta Angelat és coneguda sobretot per la seva ingent tasca en el món del doblatge, tot i que ha estat també una gran actriu de teatre.

Vam poder veure per la tele del passat molt i bon teatre en castellà i, quan va ser possible, en català. També recordo el seu pare i molts altres que es mencionen en aquest llibre, molt interessant i ben escrit, d’una extensió adient a la temàtica i que comença d’una forma impactant, amb la mort de l’actor, Josep Maria Angelat.

Admeto que tinc la meva pròpia mitologia actoral, lligada a actrius i actors que van compaginar en molts casos el doblatge i el teatre amb la ràdio. La mare de Marta Angelat, Florència Grau, va ser escriptora, guionista i va treballar molt per al mitjà radiofònic. Al llibre sabem que la mare i el pare van morir en un temps relativament proper i que també va morir el seu estimat germà, Xavier, de forma dolorosa i prematura.

Més enllà del tema familiar, de la relació complexa amb el pare en algun moment, i de la tragèdia que suposa una mort abans de la qual no has pogut parlar a fons de problemes dolorosos i incòmodes, el llibre repassa la biografia de l’autora, a partir dels seus inicis, al cinema i al doblatge i ens explica les característiques de la feina, dels espais on es realitzava i del que va representar. Ens comparteix una infantesa feliç, lluminosa, malgrat l’època.

El doblatge ha estat menystingut en determinats moments. Necessari, però, en una època semblava un endarreriment, una imposició política absurda. Avui tot és diferent, les versions originals conviuen amb les doblades i els bons dobladors són, crec, prou valorats. Marta Angelat, ho ha dit en algunes entrevistes, s’ha sentit a vegades poc aprofitada pel que fa a la interpretació, gairebé no ha fet cinema, tot i que li hauria agradat fer-ne. Pensa que potser la dedicació al doblatge ha propiciat la manca d’altres oportunitats.

Jo crec que la cosa és molt més complexa, Angelat ha demostrat, al teatre i a la televisió, ser una actriu excel·lent, emblemàtica, diria jo. Una llàstima tot plegat, hem tingut un munt d’actrius, actors i directors de primera categoria que no han reeixit com mereixien o que potser no són avui recordats com caldria. És una sort que s’hagi estrenat en el món literari amb aquest llibre amb rerefons autobiogràfic, però que va molt més enllà. Espero que tingui continuïtat i que la seva llarga experiència pugui quedar reflectida en propers volums, siguin de ficció o sobre la seva feina i experiències.