Categories: LLIBRES Teatre

Guerra d’identitats

A ‘Tots ocells’, Wajdi Mouawad tracta a través d’una tràgica història d’amor la gènesi identitària d’un conflicte

Imatge generada amb Dall-E.

Tots ocells (Edicions del Periscopi amb traducció de Cristina Genebat), del dramaturg d’origen libanès Wajdi Mouawad, és una obra de teatre d’una actualitat vibrant. Segueix la història de dos joves enamorats que es conegueren casualment a una biblioteca de Nova York. L’Eitan, de pares jueus, i la Wahida, la seva parella àrab, es veuran embolicats en un atemptat a Israel, i a partir d’aquest fet en brollaran un tou de debats polítics, culturals i antropològics que tenen la intenció de sacsejar la sensibilitat del lector.

D’entrada, semblaria una versió contemporània de l’arquetip del Romeu i Julieta: una parella que desafia el consentiment dels pares –en aquest cas, de l’Eitan–, i que reivindica l’amor com a pont reconciliador de dues parts en conflicte. Si bé és cert que és un aspecte central de l’argument, l’autor també apunta a tota una bateria de polèmiques que es desprenen d’un conflicte com ho és el d’Israel i de Palestina: el pes de la història, l’herència de l’odi i la fragilitat de les nostres creences.

Wajdi Mouawad.

Tanmateix, des del meu punt de vista, l’obra pivota al voltant de la qüestió de la identitat. L’autor ens adverteix, amb molta traça, dels perills que resulten de les identitats mal portades o mal enteses. Que en cap cas la identitat és més fàcil ni més agradable de pensar que l’alteritat, encara que sempre resulti més senzill mirar cap a fora –sobretot quan ens empeny l’odi. Que, en definitiva, el binomi que formen aquests dos conceptes és d’una importància cabdal en els temps que corren –també a casa nostra–, i que la seva urgència respon, malauradament, a la seva inestabilitat.

En qualsevol cas, si vivim dividits entre un nosaltres i un ells, haurem de procurar esbrinar quin meridià identitari ens separa, o si és que n’hi ha cap des d’un bon principi. L’autor ho explora en aquesta obra, on els personatges passen pel sedàs les seves circumstàncies, romanalles d’un conflicte quasi genètic com ho és el d’Israel i Palestina, per tal d’esclarir què és el que queda al fons de les seves identitats.