Un dia que no acaba mai

VÍCTOR BARGIELA

Imagineu-vos despertar cada matí i descobrir que el calendari no avança, que el món s’ha quedat atrapat en un únic dia mentre el vostre cos continua envellint i només vosaltres sou conscients que el temps es repeteix immutable: les mateixes accions, el mateix temps, les mateixes notícies… Aquesta és la premissa d’El volum del temps I (Anagrama amb traducció al català de Maria Rosich i al castellà de Victoria Alonso), la primera entrega d’una sèrie de set llibres de Solvej Balle (Sønderjylland, Dinamarca, 1962).

La novel·la ressegueix la història de la Tara Selter, que viu amb el seu marit Thomas a Clairon-sous-Bois, un poble del nord de França on regenten plegats una llibreria de vell. El llibre planteja un punt de partida molt interessant: mentre la protagonista està de viatge a París, queda atrapada en un bucle temporal del qual ningú més sembla ser conscient. Mentre el seu cos continua avançant en el temps, el món es reinicia cada nit en un 18 de novembre etern.

Balle escriu amb una prosa detallada i immersiva que fa que el lector senti aquesta repetició en pròpia pell i que visqui l’angoixa de la protagonista. Això, però, té un doble efecte: d’una banda, aconsegueix transmetre la sensació d’immobilitat i la desesperació creixent de la Tara; de l’altra, pot arribar a fer que la lectura es torni monòtona i es faci una mica feixuga. En alguns moments, sembla que la narració no avanci, atrapada en el mateix cercle que la seva protagonista.

Tot i això, a mesura que van apareixent nous detalls, la novel·la planteja reflexions profundes sobre la solitud existencial i el pas del temps. La Tara se sent cada cop més aïllada d’un entorn que no canvia, incapaç de compartir la seva experiència amb ningú. L’angoixa creix en paral·lel a la seva presa de consciència: només ella percep el bucle i, per tant, només ella continua endavant enmig d’un univers estàtic.

L’atmosfera captivadora del llibre fa que continuïs llegint amb l’esperança de trobar alguna escletxa en aquest temps aturat. Solvej Balle s’ha plantejat un projecte ambiciós, i és possible que en els volums següents la història agafi una nova dimensió i, de ben segur, profunditat i ritme. De moment, però, El volum del temps I deixa la sensació que li falta alguna cosa per acabar de brillar del tot.