Una de les moltes informacions que comparteix el biòleg David Bueno al seu llibre El cervell de l’adolescent (Rosa dels Vents/Grijalbo) és que el record que tenim de la nostra adolescència no és ben bé exacte: amb el temps, diversos processos cognitius modifiquen les referències que creiem tenir del que vam viure. Així s’entén, per exemple, que els adults veiem els adolescents d’avui dia molt diferents de com érem nosaltres a la seva edat. Ens pensem que ara, en general, actuen amb més irresponsabilitat i manca de consciència.
Bueno recull diverses sentències des dels temps de Plató i Sòcrates que denuncien la deriva de l’adolescència i es pregunta: si ja els filòsofs grecs alertaven d’aquesta decadència, ¿com és que encara existeix la humanitat i el progrés? Aquesta és una de les moltes qüestions que vertebren aquest assaig divulgatiu que dona les claus per entendre el moment transcendental i complex que és l’adolescència i quins són els fonaments biològics d’aquesta transformació de la infància cap a l’edat adulta.
Diu Bueno que un adolescent ja no és un nen, però tampoc un adult, més aviat té un cervell que és mig d’una etapa i mig de l’altra. D’aquesta manera, un adolescent pot tenir raonaments molt madurs, però després adoptar actituds molt infantils o mostrar reaccions emocionals incontrolades. Aquest procés de canvi en el cervell, tot i que té uns esquemes regulars, avança també d’acord amb diferències individuals i de gènere: no és casual que sovint es digui que les noies maduren abans que els nois, perquè hi ha part de raó en això.
David Bueno.
El llibre repassa els pilars del comportament dels adolescents, un comportament pel qual tots hem passat, però que als adults ens poden semblar ara irritants. Bueno parla de la necessitat dels adolescents de socialitzar, el vincle que hi ha entre motivació i recompensa, la seducció que senten pel risc i per incomplir les normes, la importància que rebin suport i que se’ls reconegui el seu esforç, fins i tot el perill que corren si durant la infància i l’adolescència pateixen alguna mena de maltractament.
Part d’aquest assaig està molt encarat a l’educació, un aspecte que em sembla especialment rellevant, ja que Bueno exposa les raons per les quals els adolescents estan ben adormits durant les primeres hores de l’horari escolar o per què els costa tant concentrar-se en continguts que no els interessen. Hi ha una clàssica pregunta que fan els joves estudiants als seus professors: «¿això que m’expliques de què em servirà en el futur?»
Doncs, bé, hi ha una base biològica en aquesta pregunta que es repeteix curs rere curs i té a veure amb la motivació, la recompensa i el sentit de la utilitat del que aprenen. Sovint els docents lamenten amb raó la manca de recursos i formació per atendre les diferències individuals dels seus alumnes; en aquest sentit, aquest llibre dona moltes eines per incorporar-les a les aules i millorar així la transmissió d’aprenentatges, per fer que la disciplina sigui part del procés d’aprendre i per ajudar-los emocionalment en el seu creixement.
El cervell de l’adolescent m’ha semblat un llibre rigorós i molt accessible, no només interessant per a pares i docents, també per a qualsevol que vulgui entendre com funciona la nostra biologia en aquest camí cap a l’adultesa. Si se’m permet, fins i tot veig en aquest text possibles activitats (com comprensions lectores) per treballar amb els estudiants. En definitiva, m’ha semblat una lectura apassionant que convida a fer altres lectures complementàries i que, sens dubte, faré. Molt recomanable.
