Amb 'La devoció del sospitós X' Keigo Higashino explora els límits de la devoció i del pes de la culpa
Laura De Andrés / @deandrescreus
La Yasuko Hanaoka és mare soltera i divorciada. Ha aconseguit deixar la feina de cambrera a la nit i ara treballa en una casa de menjars per emportar. Li permet tirar endavant, a ella i a la seva filla adolescent. Però un bon dia les coses es torcen. L’exmarit es planta a la nova feina. Diu que vol tornar-ho a intentar. La Yasuko el refusa, se’n desfà. I quan se suposa que se n’ha desempallegat, truca a la porta de casa. En Togashi acaba mort, estrangulat per mare i filla. I enmig de l’eterna disjuntiva -entregar-se a les autoritats, ocultar el crim-, el veí del costat, un professor de matemàtiques enamorat de la Yasuko, els ofereix la possibilitat de desfer-se del cadàver i ordir la coartada perfecta. Quan la policia identifica el cos com el del Togashi, l’exdona esdevé la principal sospitosa. El detectiu Kunasagi buscarà l’ajuda del seu col·laborador habitual, el doctor Yukawa, físic a la Universitat de Tòquio, casualment antic company de carrera de l’Ishigami.
Keigo Higashino aterra a Europa amb la grandiloqüència de les xifres sota el braç: més de dos milions d’exemplars venuts al Japó. Amb aquesta novel·la negra (Ediciones B, en català i castellà), l’autor explora els límits de la devoció i del pes de la culpa. Fins a quin punt estem disposats a entregar-nos per amor? Fins a quin punt podem viure amb un crim sobre la consciència? Què estem disposats a fer pel bé dels fills? Quin preu cal pagar perquè algú altre carregui amb les culpes d’un secret inconfessable?
Amb totes les cartes sobre la taula, Higashino repta el lector a llegir aquesta original novel·la negra com un problema de lògica, on el matemàtic encobridor tracta d’alçar una coartada que es pugui mantenir fins a les darreres conseqüències, i el físic investigador cerca la manera de desmuntar-la per desemmascar l’autor del crim. Una contesa superior a la cerca de l’escletxa que faci trontollar -o, per contra, reforci- l’enunciat, la fissura oportuna en la coartada perfecta. Pura matemàtica aplicada. Una trama basada en un enginyós exercici de lògica entre dues ments privilegiades, que s’allunya del thriller convencional per culminar amb un final sorprenent.
La prosa precisa d’Higashino se sotmet al bisturí, lluny de l’autocomplaença literària. Busca ser efectiu, utilitza les paraules precises, s’absté d’escarafalls. La força de la narració resideix en les idees, en els sentiments dels protagonistes, a través dels quals ens obrim una mica més a la cultura japonesa. Tanmateix, Higashino aprofita l’avinentesa per fer un gest al dens i sovint poc entès món de les ciències en general, i les matemàtiques en particular, així com una crítica no menys velada als sistema educatiu del país, i a la frustració del que no veu reconeguda la seva feina. Amb Higashino, la literatura japonesa s’obre una nou ventall de possibilitats a Occident, de la mà de la novel·la negra. Hi ha vida més enllà de Murakami.
La pel·lícula d'Ari Kaurismäki retrata dos treballadors víctimes de la precarietat laboral que busquen la…
El llibre 'Kilómetro 101' aplega diversos textos de Maksim Óssipov que retraten la Rússia de…
A la pel·lícula d'Otto Preminger un addicte a les drogues surt de la presó amb…
Amb 'Les noies de pagès', Edna O'Brien ens trasllada a la Irlanda profunda dels anys…
Rebecca Yarros no decep amb 'Ales de ferro', la segona entrega de la saga 'Empiri'…
El Maricel de Sitges exposa a 'Models de bellesa' dues-centes peces que van formar part…
Veure comentaris
Guanyadora del Premi Naoki 2006, aquesta novel·la ha venut més de dos milions d'exemplars al Japó i s'ha fet la pel·lícula. Un thriller psicològic, una novel·la negra amb un punt de vista narratiu molt interessant, perquè des del principi saps qui són els autors materials del crim. La gràcia rau a construir la coartada perfecta per enganyar tant com sigui possible a les autoritats.
Molt entretinguda i lleugera. No us la perdeu!