Laura De Andrés

  • Elena Torres Girbau: “Som supervivents per naturalesa tot i que de vegades ens donem per vençuts”

    El febrer de 1976, després d’una manifestació antifranquista a Barcelona, un escamot de l’extrema dreta apallissa la Jana Martí, fins a deixar-la per morta. Malgrat la violència de l’agressió, la jove sobreviu. No li ha vist la cara, però té la certesa de qui ha estat el responsable de l’agressió, tot i que no s’atreveix a denunciar-lo. Jana Martí decideix marxar a l’estranger i començar de nou. Les seqüeles de l’agressió -físiques i psicològiques- l’acompanyaran en aquesta fugida durant anys. Més de trenta anys més tard, quan torna, un fet circumstancial farà que els seus malsons surtin a la.
  • Andreu Martín: “Ara m’arrisco més que abans perquè escric els llibres que no sé escriure”

    La ploma infatigable d’Andreu Martín torna a carregar-se de tinta negra per denunciar allò que hom no pot –o no vol- mirar. Amb La violència justa (RBA La Magrana) ens aboca a una realitat dolorosa que estem farts de veure a cop de titular. Però a Martín, que es defineix com un “cronista del desastre”, no li és suficient ser un simple observador. Com a bon mestre del gènere, depassa el sensacionalisme impactant de la sang i el fetge per mostrar-nos les vergonyes ètiques de la nostra societat. Amb una habilitat que li és natural, ens abraona a la.
  • Sebastià Bennasar: “Els autors en llengua catalana tenim un problema gran d’autoestima i visibilitat”

    Els propers 22 i 23 de gener, Tiana torna a esdevenir l’escena del crim per als amants de la novel·la negra catalana. El festival Tiana Negra arriba a la seva quarta edició, gairebé contra pronòstic, com recorda el seu artífex i director, el periodista, escriptor i expert del gènere, Sebastià Bennasar. Després de superar els sis-cents assistents en la darrera edició, els organitzadors esperen poder consolidar i superar aquest llindar amb un certamen que incorpora algunes novetats destacables.   Laura De Andrés. Barcelona / @deandrescreus Com es va gestar el Tiana Negra? Va ser en una trobada a l’extinta.
  • carrousel sembra

    Pugin al cotxe i llegeixin!

    Cinc autors catalans ens ofereixen a 'Carroussel' diferents propostes teatrals que passen a l’interior d’un cotxe.
  • Àlex Martín Escribà: “Rafael Tasis és l’Edgar Allan Poe català”

    Rafael Tasis (1906-1966) fou un visionari, un avançat al seu temps. Ell -com Manuel de Pedrolo, com Jaume Fuster- va saber veure el gran recorregut que la novel·la policíaca podia desenvolupar a casa nostra, en un temps en què havia estat titllada de pur entreteniment, molt lluny de la literatura amb majúscula. I, sobretot, que es podia fer en llengua catalana. Inexplicablement, la seva figura ha caigut en l’oblit. Convençut de la necessitat de posar Tasis al lloc que li correspon, Àlex Martín Escribà –professor de llengua i literatures catalanes i codirector del Congrés de Novel·la i Cinema Negre.
  • Els 90 minuts de Philip Kerr

    Laura De Andrés. Barcelona / @deandrescreus A Philip Kerr li sorprèn que fins ara ningú hagi decidit ambientar una novel·la negra en el món del futbol, ​​en què “joves de 20 anys amb vida sexual sana reben cada setmana un sou de 200.000 euros, en què circulen oligarques russos o àrabs molt rics, i tot sota la poca transparència de la FIFA”. Als seus lectors els ha sorprès, sens dubte, que hagi estat ell qui hagi assumit el repte. Conegut per la seva sèrie “Berlin Noir”, ambientada a l’Alemanya nazi i protagonitzada per Bernie Gunther, l’escriptor escocès canvia absolutament.
  • Lluís Llort: “El passat és un temps verbal sobrevalorat”

    A Herències col·laterals (RBA La Magrana), l’advocat Ernest Claramunt creu que ha tancat el negoci perfecte. Ell pagarà una pensió vitalícia a la Francesca Puigmajor, una velleta de gairebé vuitanta anys, i, a canvi, n’heretarà el magnífic pis de l’Eixample quan ella hi falti. Un negoci rodó, almenys a primera vista. Però no tot són flors i violes. La Francesca se’n farà un fart, de complir anys. L’Ernest no tindrà tanta sort i la seva família, caiguda en desgràcia, haurà d’afrontar el deute. Com? Quan una persona normal s’enfronta a una situació no controlada pot ser capaç de qualsevol.
  • José Sanclemente: “En televisió tot s’hi val per l’audiència”

    Asseure’s a xerrar amb José Sanclemente és, en essència, parlar de periodisme i de mitjans de comunicació. La seva professió (president d’eldiario.es, exconseller delegat de Grupo Zeta i d’Antena 3) li ve com l’anell al dit a la seva altra passió, el thriller. Ho demostra bé convertint Leire Castelló en una periodista de raça que, al costat del detectiu Julián Ortega, s’entesta a fer el que es presumeix a tot bon periodista: buscar la veritat costi el que costi, defensar caigui qui caigui i, en definitiva, creure en el que fa. Castelló (a mig camí entre la gosadia i.
  • Toni Hill: “És difícil oblidar quan encara hi ha temes pendents”

    A Toni Hill li precedeixen les grans xifres. El seu debut literari, L’estiu de les joguines mortes, ha venut més de 100.000 exemplars. La seva seqüela, Els bons suïcides, va seguir l’estela i va demostrar que segones parts poden ser bones. Ara, amb Els amants d’Hiroshima (Debolsillo), Hill tanca temporada per al seu inspector Héctor Salgado. Assegura que no el deixa, que tornarem a tenir-lo aquí aviat. Mentrestant, ell es dedicarà a altres projectes i els seus personatges, en guaret, es donaran un merescut descans. En l’última entrega, Salgado s’enfronta a un complicat cas. Uns okupes troben dos cadàvers.