Una inoblidable ‘jornada particular’ al Teatre Gaudí

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

El Teatre Gaudí Barcelona acull fins el proper 28 d’octubre la versió teatral d’Una jornada particular, pel·lícula d’Ettore Scola que va estrenar l’any 1977, i que ara es pot veure al TGB en l’adaptació de Rodolf Sirera i amb direcció de Rafael Calatayud. Sobre l’escenari només tres intèrprets: un home angoixat, que viu sol i que, a més, transmet una profunda sensació d’aflicció; una dona amb quatre fills, casada amb un patriota, un fervorós seguidor de Franco; i la portera de la comunitat on viuen els dos, també patriota i tafanera.

L’obra comença amb un audiovisual en blanc i negre on es veu a la dona i la seva família sopant. Tots plegats semblen que estan ben avinguts, però poc a poc ella va deixant entreveure que és una víctima més de l’Espanya franquista, on l’home és qui mana, on la dona no té res a dir. Ella, com el seu veí, també se sent sola. I vet aquí que un dia es coneixen i entre els dos poden viure aquesta jornada particular, on ells poden ser ells, sense embuts.

Una jornada particular és una d’aquelles obres que des del primer minut fins el darrer, l’espectador està totalment absorbit pel que veu. Primer perquè la història és poderosa, realista, un retrat ben fidel del que molts espanyols vivien en temps de Franco. Segon, perquè les interpretacions són excel·lents (més que excel·lents, diria): Rafael Calatayud (ell, el Gabriel), Victoria Salvador (ella, l’Antonieta) i Eli Iranzo (la portera) actuen atorgant tanta versemblança als seus personatges, tanta naturalitat, que sembla que estiguem fent un viatge en el temps cap a una escena real d’aquella època. A més, es nota que l’obra està ben escrita i ben dirigida: la portera entra poc en escena, però quan ho fa és per aportar valor a la història de l’Antonieta i el Gabriel: a vegades és perquè l’espectador rigui una mica, d’altres és per remarcar encara més la sensació de reclusió que viuen ells (tot i que de forma suau, sense artificis).

Per dotar de més força aquest espectacle, val la pena esmentar el fet que es representi a una sala com la del Teatre Gaudí, ja que augmenta la sensació de proximitat amb els actors, amb la història a fi de comptes. Una jornada particular és una obra en majúscules, una joia per a diferents generacions, un d’aquells espectacles que tan bé explicaria als joves com era la intimitat i la llibertat en temps de Franco, un brillant exercici de memòria col·lectiva. No hi tinc cap dubte: és una de les millors obres que han passat per Barcelona aquest any.

_______

Una jornada particular / Teatre Gaudí Barcelona (c/ Sant Antoni Maria Claret, 120) / Direcció de Rafael Calatayud / Versió de Rodolf Sirera a partir de la pel·lícula d’Ettore Scola / Companyia La Pavana / Fins el 28 d’octubre / 18 euros / www.teatregaudibarcelona.com