Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Francesc Santolaria (Barcelona, 1963) és llicenciat en Història Contemporània i en Geografia. Ha col·laborat en diferents publicacions relacionades amb les ciències socials, ha escrit diferents llibres d’assaig sobre temes d’història i l’any 2004 va publicar a Columna la seva primera novel·la, Ombres d’estiu. Per més temps que passi és una molt bona novel·la en la qual s’enllacen dues narracions, una d’elles relacionada amb la guerra i la postguerra i una altra d’actual. Un empresari del món de la publicitat sense escrúpols s’obsesiona amb una jove aspirant a actriu, fins al punt de fer-la seguir i fer-ne investigar detalls familiars ocults per tal de controlar-la. El detectiu contractat descobrirà en un poble valencià fets del passat, misèries del temps de la postguerra però també un crim oblidat i diferents injustícies silenciades.
Les dues històries estan molt ben travades tot i que potser resultin més versemblants els personatges i les situacions del passat que no pas els del present. El crim ocult es presenta de forma una mica apressada i excessivament casual però al capdavall aquests són recursos habituals en la novel·la negra actual la qual es troba avui en un molt bon camí, a través de paisatges i gent que ens són propers i coneguts. El llenguatge és àgil, culte i planer al mateix temps, amb abundants diàlegs que donen dinamisme a la narració. Em sobta una mica la tendència actual de prescindir de l’article davant dels noms propis, tot i que en alguns indrets de Catalunya hagi estat habitual. En tot cas aquesta és una opció a triar per part dels autors malgrat que de vegades trobo una mica forçada aquesta absència.
En conjunt és tracta d’un llibre molt recomanable i Santolaria és un autor a tenir molt en compte. L’acurada presentació del volum, així com la tipografia, són també excel·lents, com és habitual en els llibres d’aquesta editorial. La novel·la discorre per una Barcelona que podem reconèixer i evocar i també la part que s’esdevé en un món rural on encara suren molts fantasmes del passat ens resulta ben actual. Una mostra més, doncs, que no cal anar a cercar misteris i enigmes a països exòtics i llunyans sinó que la grapa dels nostres autors actuals també ha sabut trobar el to i les circumstàncies adients a una novel·la negra pròpia.
