-
Calixto Bieito porta l'òpera de Händel a extrems de banalitat, però destaquen la direcció musical de William Christie i la interpretació de Xavier Sabata.
-
Lara Díez Quintanilla recupera a l’Espai Texas el seu monòleg sobre les dones de la seva vida amb especial atenció a la seva àvia.
-
El Teatre Nacional acull aquesta obra de Victoria Szpunberg que repassa la història d’una família durant cent anys.
-
Albert Arribas dirigeix l'obra de Valère Novarina, un muntatge ple d'humor i provocació on no tot és el que sembla.
-
L'òpera de Bellini arriba al Liceu amb una direcció musical exagerada i una direcció escènica que hauria funcionat millor en versió de concert.
-
La producció de Katharina Wagner al Liceu és un despropòsit, sense discurs, amb figures infantilitzades i actituds incomprensibles.
-
L'obra del Teatre Lliure posa en contrast el temps de l'aparició de la sida als Estats Units amb la vida d'un grup de joves gais en la Nova York actual.
-
L'obra de Gerard Guix ens fa reflexionar a La Villarroel sobre el cas de dos nens que van matar un altre a Liverpool.
-
La proposta escenificada que l'italià fa de l'obra de Mozart és plena de decisions inconnexes i referències mancades de contingut dramàtic.