Rubens i col·legues

CaixaForum Barcelona aplega en una exposició una seixantena d'obres del Museu del Prado que mostren l'univers dels artistes del barroc flamenc
Rubens CaixaForum

MANEL HARO

CaixaForum Barcelona convida a apropar-se a l’univers de Rubens i de la pintura flamenca del segle XVII gràcies a l’exposició Rubens i els artistes del barroc flamenc. Es tracta d’un recorregut per diversos espais temàtics que apleguen una seixantena d’obres, procedents del Museu del Prado, de pintors com Erasmus Quellinus, Anton van Dyck, Jacques Jordaens i Jan Brueghel el Vell, entre d’altres.

Són molts els atractius d’aquesta mostra. El primer d’ells és conèixer els interessos artístics i àmbits de creació de Rubens, com la influència que va tenir en ell la cultura clàssica i la lectura d’autors com Ovidi. La referencialitat de Rubens en la seva època va provocar que altres artistes que s’emmirallaven en ell també pintessin motius clàssics. Una de les joies de l’exposició és El judici de Paris (1638), que mostra el moment en què les deesses Juno, Minerva i Venus competien per ser la més bella. Va guanyar Venus, qui va prometre a Paris la mà d’Helena, cosa que va acabar provocant la guerra de Troia.

 

El judici de Paris de Rubens

‘El judici de Paris’ de Rubens.

 

El visitant pot veure altres obres que fan referència al món de Grècia i Roma, com El rapte d’Europa (1636-1638) de Quellinus a partir d’un esbós de Rubens, el Naixement d’Apol·lo i Diana (1625) del mateix Rubens o el magnífic oli La mort de Sèneca (1612-1615) del taller de l’artista flamenc. No al dir que un altre dels atractius és poder contemplar obres de pes com aquestes o La vista i l’Olfacte de Hendrick van Balen, Jan Brueghel el Jove i Frans Francken II, entre d’altres.

L’exposició, interessantíssima, recorre altres qüestions com la relació entre l’art i el poder, que feia que la pintura esdevingués una arma política i de propaganda religiosa en una època de conflictes quan Espanya (concretament, la Infanta Isabel Clara Eugenia) governava els Països Baixos. De fet, la mostra permet conèixer la relació entre Rubens i Espanya. L’artista va fer alguns treballs encarregats pel Marqués de Leganés. A la mostra es pot veure també el retrat de la Infanta que van fer Rubens i Jan Brueghel el Vell.

Hi ha altres quadres a l’exposició fets en col·laboració entre diversos artistes, com La visió de sant Hubert, d’aquests dos mateixos pintors, la ja esmentada La vista i l’Olfacte o la Garlanda amb la Verge, el Nen i dos àngels de Brueghel el Vell i Giulio Cesare Procaccini. L’exposició, que es podrà visitar fins al 21 de setembre, toca altres temes, com les natures mortes, el col·leccionisme, els retrats o la incidència que va tenir la Contrareforma en la creació artística.

Categories
ARTExposicions
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES