Sebastià Bennasar / @SBennassar
Indústria, indústria, indústria. Si aquest article el signàs el gran Enric Juliana és molt possible que canviàs l’entradeta inicial per la de “mapes, mapes, mapes”, que per a ell (i en realitat per a tothom que vulgui entendre la història contemporània d’aquest continent anomenat Europa) són la pedra angular que orquestra bona part de la història i de la política actual. Però aquí estam parlant de llibres i de gènere negre en català, i el que hem de fer és parlar d’indústria, que és la pedra angular sobra la qual hauria de pivotar la dissertació literària del moment. I és que o entenem que això de la cultura és una indústria (i per tant la indústria que ens hauria de salvar) o llavors ho tenim malament. I per això és un plaer anunciar un llibre com Independència d’interessos, de Marc Moreno, perquè implica a la vegada el naixement d’una nova editorial, Llibres del Delicte, i per tant una operació d’enfortiment de la indústria cultural del país.
Sempre he defensat que la novel·la negra en català passa per un extraordinari moment de forma pel que fa a la producció. I en els darrers temps podem dir que també hi ha alguns elements que estan canviant el fet estructural del panorama: hi ha festival de novel·la negra en català, ha aparegut la col·lecció Crims.cat, ara apareix una nova editorial dedicada al gènere negre i a poc a poc hi ha els primers tímids avenços en el camp universitari i de l’assaig. Queda molt camí per recórrer, però en els darrers dos anys s’han fet grans avenços. Llibres del delicte és una passa més i no poc important.
Independència d’interessos és la primera pedra del nou projecte. Es tracta d’una novel·la negra escrita per Marc Moreno, fundador de l’editorial, i de qui ja havíem pogut llegir Cabdills, la seva obra de debut en el gènere negre. En aquesta ocasió reincideix amb la política com a escenari de fons, i també amb la història ficció: en aquesta ocasió hi ha un important document robat que pot fer revertir les possessions de l’església catòlica a mans privades segons els resultats que es produeixin en una consulta per la independència a la localitat de Matadepera.
A partir d’aquesta situació inicial, Moreno juga a la subversió dels arquetips. Per començar ens trobam una reunió de màxim nivell dels responsables dels cossos i forces de seguretat, comandada en aquesta ocasió per la Berta Fabregat, que és la cap dels Mossos d’Esquadra i que haurà de lidiar amb una colla d’homes que són el millor de cada casa: un general de l’exèrcit espanyol i el sergent que l’acompanya; un coronel de la Guàrdia Civil, un home del CNI i el seu propi conseller. Unes reunions on es posa a prova fins i tot la pròpia democràcia i la solidesa de valors. D’altra banda tenim una altra inspectora, la Maria Planelles, una periodista local amb més sentit periodístic que molts dels homes i dones que omplen avui en dia les redaccions dels mitjans, i una colla de polítics amb comportaments inversemblants i una gran història d’amor.
Tot plegat conforma un mosaic prou interessant i divertit a la vegada. Moreno ha moderat (innecessàriament al meu entendre) la dosi de sang i fetge de la novel·la anterior, però continua fent una interessant mescla de política i gènere negre que promet futurs llibres. I a la vegada hem de desitjar llarga vida als herois que arrisquen els seus diners per engegar nous productes editorials, i més si estan dedicats al gènere negre.
