Entropies personals

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Aquest llibre aplega set narracions estranyes i desconcertants, diferents totes elles però amb el denominador comú d’explorar camins originals i tècniques narratives agosarades. Al darrere d’aquestes històries i de la seva diversitat hi ha una percepció narrativa assolida amb l’experiència que dóna a l’autor el seu coneixement de diferents països paisatges. Iván Vallejo (Barcelona, 1980) és un jove enginyer de telecomunicacions que ha viscut per motius de feina i estudis als Estats Units, França, Brasil, Bèlgica i Suïssa, on actualment treballa per a les Nacions Unides. Pel que fa a la literatura, el 2011 es va estrenar una obra seva, Món animal, que havia guanyat un premi de teatre breu, al Teatre Zorrilla de Badalona, i també va  guanyar el premi Ferrater de poesia, en el certamen del Baix Camp. Els poemes guanyadors de diferents convocatòries, a més del seu, es van aplegar en el volum Metàfores inèdites, publicat per Cossetània.

Iván Vallejo ha aconseguit amb aquestes narracions en castellà el premi de la Fundación Monteleón, en la seva 53a edició. La importància del certamen ens la pot donar el nivell de participació, que enguany va ser de tres-centres trenta-nou obres, provinents de l’estat espanyol però també de diferents països hispanoamericans, com ara Veneçuela, Argentina, Colòmbia o Mèxic. D’altres concursants, com el mateix guardonat, també van fer arribar obres en castellà des dels Estats Units, Noruega, Alemanya, Itàlia o Suïssa. De tot aquest volum participatiu es van triar set obres finalistes i d’aquestes, finalment, es va premiar Entropías personales.

El jurat va destacar uns valors que es poden detectar fàcilment en el llibre: equilibri entre classicisme i modernitat, riquesa lèxica, intensitat narrativa, bon ritme, referències culturals diverses, cosmopolitisme i originalitat. Hi trobem la història d’un aristòcrata austrohongarès escrita a base d’acotacions, un relat circular sobre uns llogaters vius i morts que coincideixen en un pis de Brussel·les, el procés complex d’un escriptor que està redactant la seva autobiografia, la vida d’un personatge explicada a través de cinc objectes que sorgeixen en les seves diferents etapes vitals, els efectes perversos de la societat de la comunicació actual en la vida familiar i de parella, la conversa simultània de dos adolescents immergits en un món desfasat que es mou al límit i la trajectòria singular d’un artista poc convencional lligat a un moviment anomenat entropisme.

Els relats poden desconcertar, no és fàcil seguir sempre el fil narratiu ja que hi ha un efecte de surrealisme intencionat i alguns passatges ens evoquen Cortázar o Borges. Una realitat complexa es barreja amb aspectes fantàstics o explicats a mitges, hi ha humor intel·ligent en moltes de les situacions però també melangia i una certa tristor davant d’uns paisatges humans decebedors i del pas irreversible del temps. Iván Vallejo, segons el seu testimoni en rebre el premi, ha escrit aquests contes de forma lenta i mesurada. Vallejo ha demostrat en la seva encara breu carrera literària que no té problemes en la utilització del català o del castellà i que compta amb moltes lectures importants i amb un bagatge cultural eclèctic i universal. És una llàstima la poca difusió que tenen sovint aquests edicions lligades a premis locals i seria d’esperar que no fos el cas i que aquestes Entropías personales arribessin a força lectors, sobretot a aquells lectors interessats per trobar noves veus i nous camins en el camp de la literatura.