Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
En aquests darrers any s’han editat un munt de llibres a l’entorn d’aspectes diversos relacionats amb la ciutat de Barcelona. Per altra banda sembla que l’afició a la música clàssica en general i a l’òpera en particular ha revifat amb força, potser de forma menys restrictiva i erudita que en d’altres èpoques i ha arribat a un públic més divers i a això que en diuen el consum cultural. Coneixem moltes anècdotes del camp literari, del teatral, però pel que fa a la música de més volada la popularització de les petites històries relacionades amb compositors, músics, cantants, teatres i aficionats no ha estat tan abundosa en publicacions o articles destinats a tot tipus de lectors. Cesc Avilés (Reus, 1981) ens ofereix a Barcelona melòmana (Angle Editorial) un panorama divers i divertit, el nucli conductor del qual és la vida musical barcelonina dels darrers segles a través dels artistes i creadors, de l’acollida que van tenir, dels teatres i sales on se’ls podia escoltar. Amb breus articles que esdevenen petites pinzellades, agrupats en camps temàtics i la majoria dels quals relacionats amb els grans compositors, farcits d’anècdotes singulars explicades amb molta grapa, l’autor ens mostra una panoràmica documentada i pintoresca de la societat catalana i de la seva relació amb la música. Fins i tot els capítols i fragments s’agrupen en forma de composició musical.
El llibre s’inicia amb la guerra de Successió en una obertura, continua amb un primer acte on es fa referència a tres dels grans, Bach, Mozart i Beethoven. A continuació trobem l’intermezzo, on s’evoquen les famoses lluites entre liceístas y cruzados. En el segon acte el fil conductor són els grans músics italians, Rossini, Verdi i Puccini. El tercer acte està dedicat a l’èxit aconseguit per Wagner a Barcelona. I el darrer i quart acte ens evoca músics que van visitar en algun moment la ciutat: Liszt, Richard Strauss, Stravinsky i Schönberg. El llibre es tanca amb una bibliografia breu però significativa i s’inclouen algunes fotografies, cosa d’agrair. Les narracions sobre aquests grans temes conformen un panorama barceloní colorista, ens passegen per la història, ens recorden coses que ja sabíem i ens n’expliquen moltes altres que ignoraven. No segueixen un fil cronològic, l’autor es mou amb plena llibertat entre personatges i situacions, costums, paisatges, dèries i devocions melòmanes. No va ser fàcil la introducció dels grans músics a Barcelona, excepció feta dels italians però fins i tot aquests van rebre pals de la crítica tot i que ara ens sobtin algunes d’aquelles estomacades dels experts d’aleshores.
L’evolució d’una ciutat provinciana i modesta fins esdevenir una capital burgesa, amb els seus rerefons i les seves misèries però amb unes aspiracions de modernitat notables, se’ns mostra de forma amable i distesa, cosa que fa d’aquest llibre una lectura imprescindible per a moments plàcids i tranquils. Ens acosta a músics, compositors, cantants, aficionats de categoria i públic en general sense acritud ni pretensions de fer crítica social aprofundida tot i que també hi podem trobar referències a moments ombrívols de la nostra història. En llegir alguns dels fragments d’aquest llibre, em pregunto de nou com és possible que els barcelonins haguem aconseguit bandejar un teatre emblemàtic com el Principal, que sembla que no se n’acaba de sortir mai, mentre el Liceu ha conservat tantes devocions incondicionals i transversals malgrat haver estat el temple elitista dels burgesos i haver rebut fins i tot atemptats anarquistes seriosos per aquest motiu. En tot cas el llibre, sense pretendre-ho, motiva a la reflexió sobre el pas del temps, de les modes en tots els camps, de l’accés popular a la cultura i de la pervivència o no de determinada música. La lectura ens demana també música, per tal d’acompanyar de forma més efectiva aquest passeig per la història i les històries que es relacionen amb una de les aficions més remarcables dels barcelonins.
