El món no existeix, el mar sí

Mario Guerrero. Màlaga / @MarioGuerrero_G

El poeta grec Nikos Kavadias (1910-1975) va viure gran part de la seva vida en alta mar. Guàrdia (que publica Club Editor en català amb traducció de Jaume Almirall i Trotalibros en castellà amb traducció de Natividad Gálvez) és la seva única novel·la, on agrupa nombroses experiències i anècdotes de mariners a partir d’uns personatges singulars i pintorescos. Així doncs, basat en la seva experiència en el mar, Kavadias configura una novel·la dividida en tres parts i sis guàrdies.

Entre guàrdia i guàrdia, els personatges expliquen anècdotes pròpies o alienes, sempre relacionades amb el seu ofici, amb els ports d’on salpen o amb les ciutats a les quals arriben. La necessitat d’aventura es converteix en qüestió candent en alguns dels mariners. A bord del vaixell de càrrega Pytheas, aquests viatgen i conversen. Una Odissea moderna que retrata amb lirisme un món fosc.

La novel·la comença quan el Pytheas navega per Singapur. Kavadias estableix un registre col·loquial i per moments vulgar per aquests mariners rudes i malparlats els relats dels quals s’entrellacen. Per aquestes pàgines es passegen històries de vides, malalties, dones i, de fons, tant en el paisatge com en els relats, el mar i tot el que aquest abasta. L’autor també fa un breu repàs per la història en algunes de les vivències que s’expliquen. Així, apareixen la Segona Guerra Mundial, l’èxode de jueus o l’ocupació nazi de Grècia, tot i que això només aparegui de passada.

De fet, el ressò de la història es deixa veure en cada relat, de manera que l’autor fa un retrat d’una època, i també d’una professió. El mar és la professió i la desgràcia que s’erigeix ​​per sobre de tot. No hi falten aventures en cada port. D’aquesta manera, el lector visita mig món no només a través del vaixell, sinó també a través de la ment i les històries dels personatges, i coneix països i ètnies de tota mena. En la segona i en la tercera part hi ha una miscel·lània d’històries que conviden a la reflexió. En algunes anècdotes –plenes d’alcohol, insomni, viatges…- es pot apreciar cert racisme, masclisme o homofòbia, usos i costums d’una època.

Guàrdia és una novel·la dura, molt crua, on el lector aprecia no la mort del passat, sinó la seva putrefacció, i on acompanya uns personatges desarrelats. Són mariners afectats pel despreniment de tot allò terrenal, posseïts de vegades per una malenconia amb gust de sal. La sisena guàrdia ocupa, en extensió, molt més que la resta. El narrador recrea escenes sòrdides sobre la conducta humana i tracta la carnalitat de l’ofici i dels seus afers externs mentre els mariners s’enfronten amb força a la vida. Són mariners que fan viatges interiors, a més de la pròpia travessia que els porta, entre balancejos, a algun port.

En la novel·la de Kavadias es barregen l’amor, el desig, la por, la companyonia, les fantasies i les fugides. L’autor grec s’escriu amb desimboltura i sense embuts. Aprofita els seus coneixements de navegació per fer més completa la novel·la i arriba a la conclusió que quan algú en terra es mareja és perquè està fet per al mar i les seves històries.