Jules Verne i altres aventurers de la ciència-ficció

Alba Editorial publica 'Del revés' de l'escriptor francès i l'antologia 'Pioneros de la ciencia ficción rusa (1892-1929)'
jules verne

Eduardo Suárez Fernández-Miranda. Sevilla


El 25 de gener de 1921 es va estrenar l’obra de teatre R.U.R. -Rossumovi Univerzální Roboti-, de l’escriptor txec Karel Capek (1890-1938). Per primera vegada s’utilitzava la paraula robot per designar un replicant; en l’obra de Capek, més biològic que mecànic. Per a la ciència-ficció va suposar un nou concepte que passaria a formar part de la seva pròpia identitat. Autors com Isaac Asimov o Philip K. Dick el van utilitzar en obres que s’han convertit en clàssics d’aquest gènere. Coincidint amb el centenari de RUR, Alba Editorial acaba de publicar dues obres de ciència-ficció: Del revés, de Jules Verne, i l’antologia Pioneros de la ciencia ficción rusa (1892-1929), recopilat i traduït per Alberto Pérez Vives.

A Del revés, Jules Verne recupera els personatges del Gun Club. Després de la seva participació en les apassionants aventures relatades a De la Terra a la Lluna i a Al voltant de la Lluna, J.T. Maston i els socis del Gun Club busquen realitzar un temerari experiment: canviar l’eix de la Terra –la qual cosa suposaria una catàstrofe mediambiental- per poder extreure mineral del Pol Nord. En una mica més de cent trenta anys es va avançar Verne en la seva imaginació a successos recents: «imatges de satèl·lit mostren la ruptura de l’última gran plataforma de gel de Groenlàndia conegut com 79N o Nioghalvfjerdsfjorden. Es va desprendre una superfície de cent deu km²», segons relata la BBC. Hi ha a més, en aquesta novel·la, un plantejament sobre el paper de la dona en la ciència d’enorme actualitat:

 

«-¿Afirma usted, señor Maston, que nunca ha habido mujer capaz de hacer alguna aportación al progreso de las ciencias matemáticas o experimentales?

-Con gran pesar, mistress Scorbitt, no puedo decir lo contrario –respondió J. T. Maston-. Admito de buen grado que haya habido o que haya una pocas matemáticas destacadas, especialmente en Rusia. Pero, dada su conformación cerebral, no hay mujer capaz de convertirse en una Arquímedes, y menos aún en una Newton.

-¡Señor Maston, permita que proteste en nombre de mi sexo!

-Sexo que resulta precisamente encantador por no estar hecho para entregarse a los altos estudios.»

 

Jules Verne és considerat el primer gran escriptor de ciència-ficció. No obstant això, en ocasions, la seva obra ha estat editada pensant més en un lector juvenil. Això, però, ha servit perquè el tema de la ciència -tan present en les seves obres- servís d’inspiració a futurs científics. Asimov recorda que «el plaer de trobar aquests temes científics en la versió fascinant de la ciència-ficció, va fer que em s’aficionés decididament a la ciència. Gràcies a la ciència-ficció, vaig desitjar amb tanta obstinació arribar a ser un home de ciència, que finalment ho vaig aconseguir…» El món científic ha correspost homenatjant l’escriptor francès. El 1959 la sonda espacial Lunik III va realitzar les primeres fotografies de la cara oculta de la Lluna. Un dels cràters descoberts porta el nom de Jules Verne.

Per altra banda, Pioneros de la ciencia ficción rusa suposa la trobada amb escriptors poc coneguts en l’àmbit hispànic. Alberto Pérez Vivas ha fet una gran tasca compiladora. El llibre, que havia estat editat anteriorment en la col·lecció Rara Avis, en dos volums, està format per una desena de relats i nouvelles de diferent extensió, on podem trobar, entre d’altres, Valeri Y. Briusov (Moscou, 1873-1924) autor de La Montaña de la Estrella (1899) i La República de la Cruz del Sur (1905); Serguei R. Mintslov en el seu relat El misterio de las paredes (1906) anticipa instruments científics que podríem identificar actualment amb les tècniques de realitat augmentada; a La Fiesta de la Inmortalidad, Aleksandr Aleksándrovich Bogdànov planteja qüestions científic-filosòfiques sobre el tema de la immortalitat, una de les majors obsessions de l’autor rus, víctima dels seus propis experiments; a Bairo-Tun, Mikhaïl Vasílievich Volkov transcriu l’informe d’un científic on explica la seva trobada amb una nau espacial procedent de Mart. Els relats aquí presentats recreen un futur incert i ple de perills, la lectura dels quals resulta apassionant.

En aquest àmbit de la ciència-ficció, la literatura catalana va tenir també els seus propis precursors. Pensem, per exemple, en Frederic Pujolà i Vallès i els seus Homes artificials, de 1912. El llibre El futur dels nostres avis, realitza un recorregut per aquests altres pioners.

Categories
Fantàstica / Ciència-ficcióLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES