Crims i ambicions en la Barcelona del segle XVI

Manel Haro / @manelhc

El degollador de Vallvidrera (Meteora) és la darrera entrega de la sèrie protagonitzada per Jaume Plagumà i escrita per Teresa Juvé (Madrid, 1921). Ens traslladem novament a finals del segle XVI, a Barcelona, moment en el qual la ciutat està sent assetjada per un assassí que es dedica a tallar el coll a ciutadans que caminen sols durant la nit. Això té molt alterat el virrei, qui espera que Plagumà, el portantveus del rei, ho resolgui com més aviat millor. Però res no és fàcil, el criminal sap actuar sense ser vist i sense deixar-ne cap pista. A sobre, s’hi afegeix una altra onada de crims motivats per una herència que fa pensar al virrei que tot està relacionat.

Aquesta és la vuitena entrega de la sèrie de novel·les negres protagonitzades per Plagumà, un home intel·ligent i temperat, que treballa acompanyat del seu amic, el jutge Joanola. Junts han de tirar d’intuïció per resoldre els crims, tot esperant trobar l’assassí o assassins en plena acció perquè sigui detingut. En el joc hi entren altres personatges, com el secretari de la Reial Audiència, qui sosté que són dos els criminals, l’ambiciós Vicari General de la diòcesi, qui veu la possibilitat de rebre uns diners que no li corresponen, i l’encara més ambiciós -i amb menys escrúpols- Rafael de Montoliu, oficial de la Reial Audiència, i casat per interès amb una noia de bona família, emparentada amb el Vicari i també amb el mateix Plagumà.

Certament, són dos els assassins de la novel·la, l’autora no ens ho amaga. De fet, un dels dos el coneixem molt aviat, l’altre no el sabrem fins al final. Teresa Juvé ens passeja per una Barcelona fosca, perillosa, en la qual algunes de les persones amb poder es mostren despietats i les que no tenen recursos estan a la mercè de la sort que altres els hi imposen. El degollador de Vallvidrera té l’atractiu que tenien les històries que es publicaven abans per episodis en diaris o revistes. És a dir, trames senzilles, personatges tèrbols, estructures no gaire complexes i un escenari molt conegut com és Barcelona. És a dir, literatura d’entreteniment.

Ara bé, crec que a la novel·la li falta una repassada. Massa sovint he hagut de tirar enrere per entendre el que l’autora m’estava explicant i, fins i tot, després de llegir diverses vegades algun fragment, he hagut de seguir amb la lectura sense tenir-les totes. És com si l’autora tingués la fotografia molt clara al cap, però després no l’haguès explicat amb els detalls necessaris per imaginar-la sense entrebancs. Així i tot, no deixa de ser una història entretinguda. L’editorial Meteora, que en els darrers anys ha apostat per Teresa Juvé, ha publicat altres de les novel·les protagonitzades per Plagumà, com La trampa o L’arbre trencat.