Un dia de juliol del 2018, Judith Gurewich, editora de l’editorial americana Other Press, estava a Barcelona i ens vam trobar a Galaxia Gutenberg. Vam comentar els llibres que l’un i l’altra havíem publicat feia poc o havíem de publicar en els propers mesos i, en marxar ella, em va deixar sobre la taula tres mostres. Una d’elles era un llibre breu titulat Another life d’un autor per a mi desconegut aleshores que es deia Theodor Kallifatides. Vaig pensar que me l’enduria per llegir-lo durant les vacances que ja s’acostaven.
Havíem llogat una petita cabana a la Selva Negra, no gaire lluny de Tübingen, i va ser allà on vaig llegir el petit llibre d’aquell autor suec d’origen grec. Vaig quedar fascinat, com va quedar-ne també la Monika Zgustova, la meva dona. Vaig saber de seguida que aquell era un llibre diferent, que tenia alguna cosa difícil de descriure que el podia fer arribar a molts lectors, i que l’instint d’editor et fa reconèixer amb un pessigolleig a l’estómac
Vaig escriure a la Judith Gurewich, que no només tenia els drets per a la llengua anglesa sinó també per a la resta de les llengües, i li vaig preguntar si els drets per al castellà i el català estaven encara disponibles. Em va dir que hi havia un altre editor que l’estava llegint i el neguit de poder perdre aquell llibre tant fora del comú em va espatllar una part de les vacances. En paral·lel vaig buscar informació sobre l’autor i vaig trobar que tenia una obra extensa, que alguns dels seus llibres havien estat traduïts a diversos idiomes, i a Suècia i Grècia era una celebritat.
Per sort, l’altre editor en castellà es va fer enrere i vam poder contractar el llibre. A partir d’aquí, la clau era trobar un bon traductor. L’escriptura de Kallifatides sembla senzilla, però és una senzillesa molt treballada que busca dir molt amb les menys paraules possibles. D’aquí que la decisió sobre qui l’havia de traduir era clau.
Kallifatides i Tarrida a Girona.
Vaig pensar de seguida en la Selma Ancira per al castellà. Quan hi vam parlar, ella no coneixia Kallifatides. Però li vam demanar que llegís el llibre, i la seva reacció va ser la mateixa: va quedar tan seduïda per aquella escriptura que va dir que deixava el que estava fent per posar-se a traduir-lo tot seguit. Poc després passaria el mateix amb la traductora al català, la Montserrat Camps. I amb la Neila García, que tradueix del suec els títols que encara no tenen versió grega de l’autor.
El 6 de novembre del 2018 vaig rebre la primera nota manuscrita de Theodor Kallifatides que acompanyava l’enviament d’un exemplar de l’edició grega. L’edició americana s’havia traduït del suec i per això vam haver de recórrer a l’autor per aconseguir el text original grec. Des d’aleshores ençà la relació amb Kallifatides no ha parat de créixer fins al punt d’esdevenir una ferma amistat, que ell ha volgut rubricar cedint a Galaxia Gutenberg els drets de representació de tota la seva obra en totes les llengües del món.
Però allò que sens dubte és el més colpidor ha estat comprovar la reacció primer dels llibreters i després dels lectors i els mitjans de comunicació a mesura que anàvem publicant els llibres de Kallifatides. L’emoció amb què els lectors se li acosten perquè els signi els seus exemplars, l’entrega amb què se l’escolten, l’agraïment que li transmeten pels moments tan bells que els ha fet viure mentre el llegien, res pot donar més sentit a la feina d’editor.
La setmana de juliol que ha passat a Catalunya, primer a Empúries, després a Girona i finalment a Barcelona, n’ha estat un exemple meravellós, del que diem. Ja de tornada a Suècia, a la seva caseta a l’illa de Gotland, Kallifatides m’escriu que s’ha de pessigar una vegada i una altra per comprovar que no somia, que el que ha viscut a Catalunya ha estat real. Ha estat ell, amb els seus llibres i la seva profunda humanitat, qui ho ha fet possible. Confiem que aquesta història duri encara molts i molts anys.
