Agustí Centelles, testimoni de la crueltat de la guerra

La Fundació Vila Casas mostra al Castell de Vila-seca 130 imatges captades pel fotògraf durant els anys trenta
Agustí Centelles
Mare i fill després del bombardeig de Lleida de 1937.

Manel Haro / @manelhc


És, en la meva opinió, una de les fotografies més dures d’Agustí Centelles (València, 1909 – Barcelona, 1985). Captada el 2 de novembre de 1937 a Lleida, hi apareix una mare plorant en descobrir que el seu fill ha mort -el seu cos també és present en la imatge- en el brutal bombardeig d’aquella tarda, durant la Guerra Civil. D’aquells bombardejos produïts per l’Aviazione Legionaria italiana, Centelles va captar altres fotografies, totes autènticament colpidores, com una en la qual un grup de dones està reconeixent al cementiri de Lleida els seus familiars morts durant l’atac. O una altra on veiem alguns dels nens i nenes que van ser víctimes -en van morir una seixantena que tenien entre nou i tretze anys- de les bombes mentre feien classe al Liceu Escolar, edifici que va quedar reduït a pols.

Aquestes són algunes de les 130 fotografies que es poden veure en la mostra Agustí Centelles. Testimoni d’una guerra. 1936-1939 del Castell de Vila-seca, gràcies a la Fundació Vila Casas, entitat que va signar un conveni de col·laboració amb l’ajuntament per fer d’aquest monument un espai expositiu i de difusió d’artistes catalans. Les fotografies -noranta-cinc de les quals són còpies que el mateix autor va positivar i trenta-cinc són còpies modernes que Sergi Centelles, fill del fotògraf, va positivar a partir de negatius originals i que veuen la llum per primera vegada- són un document excepcional de la Guerra Civil espanyola, així com d’alguns moments previs i posteriors, des d’algunes imatges dels anys de la República fins a d’altres que mostren la seva experiència al camp d’internament de Bram, a França.

 

Grup de milicianes.

 

Exiliat a Carcassona, Centelles va demanar a uns amics que li guardessin, mentre tornava clandestinament a Barcelona, una maleta amb cinc mil negatius captats entre 1931 i 1939, maleta que no recuperaria fins a la mort de Franco. Llavors, cap al 1976, el fotògraf esdevindria el primer testimoni de la seva obra, una mirada feta més de tres dècades després a aquells episodis terribles dels quals en va ser testimoni. L’any 2009, el Ministeri de Cultura va adquirir l’arxiu de Centelles, conservat al Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca, però el 2010 la Fundació Vila Casas va poder adquirir 145 fotografies, perquè romanguessin en territori català.

En l’exposició Agustí Centelles. Testimoni d’una guerra. 1936-1939 -de la qual n’és comissari Daniel Giralt-Miracle-, es divideix en sis àmbits: La República, 1931-1936; 19 de juliol i l’inici de la Guerra Civil; El Front (Retrats del Front); Rereguarda; El Camp de Concentració de Bram i una secció on es mostren les trenta-cinc còpies modernes. Entre els personatges coneguts retratats hi trobem Lluís Companys en diversos actes, Francesc Macià en arribar a la Ciutadella el 1931, Pau Casals en la seva casa del Vendrell, Teresa Pàmies en un míting antifeixista, Josep Tarradellas quan era conseller, Federica Montseny fent un discurs i també fent una ofrena als caiguts o Margarida Xirgu quan feia Bodas de sangre de García Lorca al Teatre Principal de Barcelona, entre altres.

 

Nens simulant un afussellament. Agustí Centelles.

Nens simulant un afussellament.

 

Però la càmera de Centelles també va captar, sobretot, molta gent anònima, com diverses milicianes (demostrant que la dona adoptava un nou paper durant la guerra), nens que jugaven (possiblement) a Montjuïc simulant un afusellament, diverses persones que van muntar un recapte popular a Barcelona per ajudar Madrid mentre era atacada, els refugiats de l’Estadi Olímpic de Montjuïc procedents del front d’Aragó, els primers morts civils a Barcelona, la barricada de Belchite o guàrdies d’assalt al carrer Diputació (una de les imatges més conegudes de Centelles). Són diversos els episodis històrics que recorre aquesta exposició, com els Fets d’Octubre de 1934, l’enterrament dels germans Miquel i Josep Badia, dirigents de l’organització nacionalista Estat Català, assassinats per anarquistes, o l’enterrament del líder anarquista Buenaventura Durruti, mort al front de Madrid el 1936.

 

Guàrdies d’assalt al carrer Diputació.Agustí Centelles

Guàrdies d’assalt al carrer Diputació.

 

Segons Giralt-Miracle, Agustí Centelles va poder dur a terme la seva tasca gràcies a la suma del seu instint periodístic, la seva intel·ligència visual i el fet de tenir un instrument idoni com la Leica. Hi podríem afegir la seva sensibilitat. El febrer de 1939 el fotògraf va escriure: «Quina crueltat és la guerra!… Quins quadres per la carretera! Se’m fa un nus a la gola. El meu esperit de fotoperiodista ha desaparegut i no em veig amb cor de baixar del camió i fer fotos.» El visitant que s’apropi al Castell de Vila-seca ho podrà comprovar per ell mateix: són imatges que impressionen pel seu realisme dur i dramàtic, el testimoni imprescindible d’un fotògraf que va atrevir-se a apuntar amb la seva càmera a l’horror de la guerra. L’exposició estarà oberta fins al 19 de setembre.

Categories
ARTExposicions
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES