Teresa Juvé, una veu centenària i una ment en plena forma

Amb cent anys l'escriptora manté la seva activitat literària mentre l'editorial Meteora reivindica i publica la seva obra
teresa juve

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco


L’escriptora Teresa Juvé (Madrid, 1921) ha fet cent anys. Al llarg de la seva vida, ha publicat diversos llibres. Ha escrit en català però també en castellà, la llengua de la seva mare i la del cor (per aquest motiu familiar), com la mateixa escriptora ha explicat en alguna ocasió. Tot i amb això, el gruix de la seva literatura l’ha escrit en català. Els seus llibres més coneguts són els situats en la Catalunya del segle XVI, i que tenen com a protagonista un portantveus del rei Felip II, Jaume Plagumà.

Juvé ha rebut homenatges i reconeixements però no pas tants com mereix i caldria. La longevitat d’algunes dones del món de la literatura fa que, en ocasions, encara estiguin a temps de rebre algun premi inesperat o que trobin un cert ressò en els mitjans. Els seus darrers llibres els ha publicat Meteora, cosa que no sempre es menciona. Aquesta mateixa editorial va publicar Tu ets jo, títol que va dedicar al record del polític Josep Pallach, amb qui estava casada.

Teresa Juvé ha tingut, ella mateixa, una vida apassionant. Va estudir de joveneta a Madrid, a la Institución Libre de Enseñanza i a l’Instituto-Escuela. La seva família es va haver d’exiliar. Segons ella mateixa explica, el seu pare, amb tota la raó, estava molt decebut amb el paper que van jugar els països democràtics europeus amb la nostra guerra i el franquisme. En saber l’assassinat d’un company d’institut, jueu, va entrar a formar part activa, sent molt joveneta, de la resistència francesa. Tot i amb això, anys a venir rebutjaria un reconeixement del govern francès, a causa de l’actitud de França davant de la dictadura de Franco.

Juvé va conèixer Pallach a França i es van enamorar de seguida que es van veure i van començar a parlar. Pels anys setanta van tornar a Catalunya i la trajectòria de Pallach ja es prou coneguda. O potser no. Va ser un polític apassionat, eficaç i lúcid, moltes de les seves idees son més vigents avui que no pas quan era viu. Va rebre penjaments, insults, atacs diversos, fins i tot per part de gent propera i amiga del camp de la política, un insult recurrent era dir que pertanyia a la CIA, com es va fer en el cas del brillant i bescantat Víctor Alba. Podem recordar que ja de Nin s’havia dit que era nazi i franquista.

Ningú d’aquella esquerra visceral, tan suposadament purista i marxista, avui força aburgesada, mitificada, i, sovint, molt més ignorant del que crèiem, ha demanat perdó per aquelles campanyes ximpletes però inquietants. Al contrari, molta gent, avui i des de fa temps, porta l’aigua i el record de Pallach al seu molí i especula sobre com pensaria en l’actualitat el polític, cosa que la mateixa escriptora defuig, ja que no es pot saber de cap manera com hauria evolucionat.

La literatura de Teresa Juvé -una dona tan singular i intel·ligent- és interessant per molts motius, el seu català, com ella mateixa accepta, és literari. Va ser professora de literatura occitana, per cert. El seu centenari hauria de comptar amb una promoció seriosa de la seva literatura i amb espais acurats als mitjans sobre la seva vida i la seva obra. Els seus llibres de ficció són força cinematogràfics, tot sigui dit. Maria Nunes, que fa i escriu unes sèries molt interessants de rutes literàries barcelonines, editades en paper per Meteora, ha potenciat força els llibres de Teresa Juvé.

L’arribada de Juvé a Meteora l’explica l’editor Jordi Fernando: «la seva esplèndida autobiografia, Tu ets jo, i les seves noves novel·les de la sèrie Jaume Plagumà, barreja de novel·la detectivesca i històrica, estaven en un calaix feia més de vint anys des que en va publicar l’última. L’any 2014, la presidenta del PEN català d’aquell moment, Carme Arenas, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ens en van parlar molt bé i ens la van recomanar com a autora. Després de llegir l’original de La trampa i l’autobiografia vam decidir publicar les dues obres amb la col·laboració de la Fundació Josep Pallach i la Diputació de Girona.»

A partir d’aquell moment, Fernando i la també editora Maria Dolors Sàrries van decidir publicar dos títols més de la sèrie Plagumà, L’arbre trencat, el 2019, i ara El degollador de Vallvidrera, coincidint amb el centenari de l’autora. En aquesta novel·la, el nou virrei de Catalunya, nomenat per Felip II, rep la notícia que el degollador de Vallvidrera ha tornat a actuar i cada cop ho fa més a prop del recinte emmurallat de Barcelona. Jaume Plagumà serà cridat a resoldre els crims del degollador, un assassí que sembla ser a tot arreu i en tots els estrats socials.

«Teresa Juvé és una persona que ha envellit en plena lucidesa i amb completa capacitat literària. Té encara mitja dotzena de novel·les en espera, fruit d’aquests darrers anys de treball», explica Fernando, qui afegeix que «la seva escriptura té un estil força personal i fa servir un to literari en les seves obres que la identifica de seguida i la connecta amb els millors autors del nostre segle XX, portant ella al segle XXI una habilitat lingüística i una traça narrativa que, lamentablement, fins ara no té successor.»

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Eloy Moreno Diferente

    El més normal és ser diferent

    L'escriptor Eloy Moreno narra a ‘Diferente’ una història de superació, esperança i dol alhora que reivindica la diversitat entre les persones.
  • El sacrifici d'Ifigènia

    Ifigenia a Àulida

    La tragèdia d'Eurípides se centra en el sacrifici d’Ifigenia, quan el seu pare, Agamèmnon, lidera les tropes que han d’arribar a Troia, a la recerca d’Helena.
  • el matarife sandor marai

    L’origen de la violència

    A 'El matarife', l'escriptor hongarès Sándor Márai mostra com un nen innocent esdevé un criminal d'adult després de combatre en la Primera Guerra Mundial.
  • Un cor de neu Anna Manso

    Refer el que s’ha trencat

    A 'Un cor de neu', l'escriptora Anna Manso retrata la relació entre una mare i un fill que s'han distanciat per uns fets dolorosos del passat.