Aïllament i solitud

Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G

Guía de pasos perdidos (Páginas de Espuma) reuneix onze relats de Javier Vela (Madrid, 1981), molts dels quals estan impregnats de nostàlgia i malenconia. L’autor parla del pas del temps, l’aïllament, les relacions socials i la solitud dels éssers perduts que no troben el seu lloc al món. Escriu sobre el sentit de la vida i la companyia dels altres, de com s’aprèn a sobreviure després de saber que els somnis no seran satisfets.

Entre els relats, en vull destacar «Estás de suerte, Quim», que és estremidor, i «La habitación», on s’exposa com els secrets et poden destruir si es queden dins teu. A més, planteja la nostra responsabilitat amb l’entorn i amb allò que sabem però no diem. El darrer conte és un dels més extensos i és el que dóna títol al llibre, perquè hi ha un personatge que ha escrit un llibre de poemes anomenat, precisament, «Guia de pasos perdidos.»

Un altre dels textos gira al voltant d’un crucifix i com els personatges han crescut movent-se al seu voltant. Un objecte penjat a la paret destinat a l’oblit però que roman amb el pas de les generacions. En un altre relat, un dels personatges diu que les relacions de parella no són per sempre, i que la soledat també es comparteix. És per això que en aquests relats trobem amor, desamor i ruptures.

També apareixen la violència, la fugida, la malaltia, la imminència de la mort i la finitud de totes les coses. Hi ha personatges que trien evadir-se de la vida i d’altres que prefereixen endarrerir la tornada a casa i romandre lluny. Aquests relats són pura ficció, però procedeixen dels records de la infància i de la joventut de l’autor. Allò que no diem en el passat s’enquista i a partir d’això construïm la nostra vida. En algun moment del nostre passat les coses es torcen i marquen el nostre futur com a adults. La memòria ens construeix, i amb el pas dels anys comprenem millor el passat i tot el que va passar al nostre voltant.