Guerra, exili i amor

La novel·la d'Irene Vallejo 'El silbido del arquero' proposa una relectura de l''Eneida' de Virgili fent una mirada més personal als seus personatges
El silbido del arquero

MANEL HARO

Si encara buscava alguna excusa per llegir l’Eneida de Virgili, ja he trobat prou raons per endinsar-m’hi després de la lectura d’El silbido del arquero (Contraseña) d’Irene Vallejo (Saragossa, 1979), autora també de L’infinit dins d’un jonc. L’autora ens convida a través d’una entretinguda novel·la d’aventures a conèixer el viatge d’Enees des que surt de la devastada Troia fins que arriba a Cartago. De fet, la història s’inicia quan els seus vaixells malmesos fondegen a les costes Cartago.

Allà Elisa, la reina (també coneguda com a Dido), els considera, en un primer moment, pirates perillosos, però aviat canvia d’opinió i acull Enees i els seus companys amb hospitalitat, cosa que no agrada ni als habitants locals que hi desconfien ni als consellers sense escrúpols que temen que el poder que ambicionen se’ls escapi. La novel·la es convertirà, a poc a poc, en una història d’amor, d’exili i de guerra.

 

Irene Vallejo

Irene Vallejo.

 

Encara que El silbido del arquero no és pròpiament una novel·la juvenil, crec que funciona molt bé com a lectura per a joves (almenys a mi m’ha recordat, amb passió, les meves lectures d’adolescència). Vallejo condensa molt bé l’essència de la literatura clàssica i proposa un joc literari on intercala els capítols protagonitzats per Enees, Elisa i els altres personatges amb pàgines dedicades al maldecap que pateix Virigili a l’hora de concebre la seva Eneida, un encàrrec de l’emperador August en matèria de propaganda.

La novel·la té elements d’intriga, conspiracions, declaracions de guerra i al·legats de pau. És, en certa manera, una mirada personal a l’Eneida, en què Vallejo fica cullerada, sobretot en la caracterització d’alguns personatges com Enees, Elisa o el mateix Virgili. M’agrada, però, que no hi ha cap excés en aquesta reinterpretació, i la història d’amor entre Enees i Virgili queda lluny de la idealització. Al capdavall, els herois han de ser herois sempre.

M’ha agradat especialment llegir algunes reflexions que, tot i referir-se a una història clàssica, encaixen perfectament amb el nostre dia a dia: «per als que estimen, res és innocent, tot és signe» i «ja sabem que a la veritat li agrada amagar-se i els enamorats, desitjosos d’agradar, ronden d’amagatall en amagatall». El silbido del arquero és una història senzilla, però té molts fils per continuar-los estirant amb altres lectures. Literatura d’entreteniment de qualitat.

Categories
AventuresLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Sota la lluna de l’olivera

    La foscor precedeix la llum

    El llibre infantil 'Sota la lluna de l’olivera' mira a Gaza per mostrar com la literatura pot il·luminar els moments de terror i incertesa.
  • La aventura de escribir novelas

    Converses sobre literatura

    'La aventura de escribir novelas' recull diverses entrevistes a Javier Cercas i textos sobre la professió d'escriptor i la condició de lector.
  • Els erms Carlota Gurt

    Vides en sec

    Carlota Gurt novel·la amb 'Els erms' dues vides que avancen per inèrcia entre la manca d’il·lusió, les feines que ens atrapen i les relacions que ja no sabem si.
  • El tiempo de la bruja

    Idealisme adolescent

    A la novel·la de James Leo Herlihy 'El tiempo de la bruja' una noia decideix fugir de casa a la recerca dels seus somnis entre música i drogues.