No cal dir que la literatura és un refugi en temps de foscor. No només la que llegim, sinó també la que sentim. El llibre infantil Sota la lluna de l’olivera, que ha publicat Alba Editorial amb traducció al català d’Irene Figueras i també disponible en castellà, sembla un homenatge al poder de la literatura oral, a les llegendes i faules que no només ens lliguen a una tradició sinó que també ens consolen i ens permeten obrir camins en èpoques difícils.
I encara que aquestes històries poden servir a qualsevol infant que vulgui deixar-se arrossegar pel poder de la literatura, la llavor d’aquest llibre és, concretament, l’atac israelià sobra Gaza. Tots els relats els explica l’escriptora palestina Nour Ferwana als seus dos fills, quan aquests tenen por, no entenen el que passa al seu voltant, els preocupa que un familiar no torni a casa o quan perden l’esperança d’un futur millor.
Així, tenim per exemple un conte sobre un pescador que només pesca estrelles de mar i, en tornar-les a l’aigua, aquestes l’il·luminen el camí, en plena de nit, de tornada a casa. També hi ha un altre sobre un magraner que triga a donar els seus fruits, quan la resta d’arbres van més ràpids. En un altre, la lluna il·lumina totes les cases quan la llum ha marxat. I també hi ha una història sobre un jardí secret que sempre torna a florir.
Són, per tant, textos breus que ensenyen als joves lectors que els actes de bondat tenen un retorn, que quan tot està en penombra sempre hi haurà un raig de llum sobre nosaltres o que a vegades les coses més importants i les més valuoses triguen un temps a arribar. Aquestes històries, recollides per María Isabel Sánchez Vegara, tenen a més la sensibilitat increïble de les il·lustracions de Raahat Kaduji que fan que aquest llibre infantil sigui una autèntica joia, plena d’humanitat i de bellesa.
