‘El menú’, un thriller que no demana un paladar exigent

Manel Haro / @manelhc

Viure una experiència única, inoblidable, irrepetible. Aquesta és la premissa de la qual parteixen els comensals d’un restaurant exclusiu, car -1.500 euros la degustació- al qual s’arriba en barca, ja que es troba en una illa. El capità del luxós local és un xef (Ralph Fiennes) amb aires de misteri, que s’ha fet famós gràcies a una entrevista, i que ara viu com una mena de guru amb un equip que li respon com si fossin membres d’una secta. Tot és estrany, però encaixa en l’excentricitat dels paladars refinats, de les butxaques plenes i de les persones que es poden permetre viure més enllà del límit.

La pel·lícula de Mark Mylod El menú és un thriller articulat al voltant del menú que se servirà al restaurant. Cada plat és un capítol, una sorpresa i, per tant, el motor que manté viu el misteri durant tota la pel·lícula, ja que cada servei sembla més extravagant que l’anterior: ¿quina serà la següent idea que ha tingut aquest deu de la cuina? ¿Quedarà tot en una experiència gastronòmica o la vivència anirà més enllà del que ningú s’espera? Més encara, ¿fins a quin punt els comensals estaran disposats a participar de l’artificiositat de la proposta?

Encara que la pel·lícula pugui activar reflexions al voltant de l’alta cuina o sobre els capricis d’una societat esnob, el cert és que tot el que passa en aquest restaurant sembla estar al servei de l’espectacle, del suspens i, a estones, de l’humor. Si aquesta història té alguna pretensió de fer-nos pensar sobre algun aspecte que vagi més enllà de tot això, la recepta falla. No és un argument realista, les complexitats dels personatges són elementals i no és fàcil comprar segones o terceres lectures més enllà d’una primera capa de pirotècnia cinematogràfica.

El personatge del xef està prou ben construït, perfectament podria haver sortit de la ment de Wes Anderson (La crònica francesa, El Gran Hotel Budapest) i segurament és un dels grans mèrits de la pel·lícula. Llàstima que la història que planteja Mylod -amb guió de Seth Reiss i Will Tracy– comença bé, però s’acaba perdent quan busca la complicitat de l’espectador apropant-nos al costat més humà i feble d’aquest xef tirànic. Tota recepta demana uns ingredients adequats i treure el plat del forn abans no es cremi.