‘Santoalla’ documenta el crim real de la pel·lícula ‘As bestas’

Abans de la pel·lícula de Rodrigo Sorogoyen, Andrew Becker i Daniel Mehrer van fer un documental sobre l'assassinat de Martin Verfondern
Santoalla
Martin Verfondern, la víctima real del crim de Santoalla.

Manel Haro / @manelhc


La pel·lícula As bestas, de Rodrigo Sorogoyen, parteix d’un crim real que va tenir lloc l’any 2010 en una aldea de Galícia, però la història que explica el director madrileny no pretén ser fidel al que va passar, encara que la ficció no s’allunya tant de la realitat. El tràgic protagonista d’aquest cas va ser l’holandès Martin Verfondern, qui durant els anys noranta es va establir amb la seva esposa Margo Pool en un petit poble rural habitat només per ells i una altra família, els Rodríguez González.

Encara que la relació entre les dues famílies era bona al principi, amb el temps un conflicte causat pels diners els va separar: els holandesos reclamaven rebre la seva part del rendiment per l’explotació dels pins de la muntanya comunal, que pertanyia als habitants de l’aldea de Santa Eulàlia (o Santoalla), però els Rodríguez González no van voler renunciar a la totalitat dels ingressos, fins que un jutge va donar la raó al Martin i la Margo. La tensió va pujar tant, que va acabar amb l’assassinat de Martin Verfondern.

El documental Santoalla, dirigit per Andrew Becker i Daniel Mehrer -i disponible a Prime Video-, comença en els anys en què l’holandès estava desaparegut, sense cap més indici de la seva mort que els avisos que feia el mateix Martin amb la seva càmera de vídeo, on compartia les amenaces que rebia per part dels germans Rodríguez González. Sense cos no hi ha crim, així que Margo va viure anys sense que es fes justícia i sense poder enterrar el seu marit, fet que no es va produir fins al 2014, quan finalment van ser trobades les restes de Martin al costat del seu cotxe, totalment cremat.

Margo sabia que el seu marit havia estat assassinat i que els culpables van ser els seus veïns. Així i tot, ella mai va voler abandonar Santa Eulàlia, perquè considerava que marxar era abandonar el somni que havia construït amb el Martin. Anys després, encara viu a la mateixa aldea, ara sola, ja que de la família veïna, el matrimoni gran va morir, un dels fills compleix condemna (l’autor material del crim) i a l’altre se li va prohibir residir a l’aldea. El somni que va portar Margo a Santoalla continua viu.

Categories
CINEDocumental
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES