Terra de santes

Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G

El cazador de arañas (La Huerta Grande) és un llibre de nou relats on destaquen la mitologia i el realisme màgic i on es reflecteix l’imaginari de Sud-amèrica i els seus emblemes, com ara els xamans o els tunjos. En aquests textos de ficció també es parla sobre la superstició i com tots aquests elements interactuen amb l’ésser humà.

Aquesta obra de Daniel Steele Rodríguez (Daniel Rodríguez Acero, 1991) es mou entre la realitat, la ficció i la fantasia. Tot això es barreja i imposa un destí incert a l’ésser humà. El llibre està dividit en tres parts i els relats que la componen evoquen la necessitat d’explicar-nos històries, de transmetre’ns-les com a llegat dels nostres avantpassats i de recórrer als mites per donar resposta a les preguntes existencials.

En els relats de Steele, la naturalesa té les seves pròpies lleis i exerceix la seva màgia sobre dos germans borratxos que troben un cadàver i sobre una dona que es banya al riu, com Diana mitològica. La narració imprimeix una mirada als orígens de la terra, als tresors, a les huacas. Enfonsa les mans a la terra de temps enrere i a les seves creences i obté el fang original.

En aquests relats hi ha multitud de desapareguts i morts, així com una atmosfera carregada de misteri. El lector dedueix en tot moment que alguna cosa està a punt de passar, però el que només passa, sempre i sense parar, és la pluja, en abundància, i les seves conseqüències. Entre les pàgines també ressonen els ecos de les guerrilles, la prohibició, allò il·legal, l’obligació de l’exili, els déus, les tribus o el tràfic de drogues.

El cazador de arañas reuneix un catàleg de personatges que transiten amb la vida i els records a l’esquena. Després està Carmentea, que admira el teler d’altres dones que, com l’Aracne mitològica, teixeixen xarxes. Hi ha més mitologia amb un altre personatge anomenat Aquileu i també a l’últim relat, que és una odissea on un Ulisses de l’època dels romans viatja des de Orient pròxim fins a l’actual Teotihuacán. Així mateix, hi ha hagiografia amb l’aparició de santa Caterina i presència dels kua-aumpei, és a dir, els caçadors d’aranyes del relat que, alhora, dóna títol al llibre.

L’autor fa servir molt vocabulari de l’espanyol d’Amèrica llatina i construeix finals oberts i carregats de tensió. Així, aconsegueix que el lector es formuli teories sobre el que va poder passar. Els nostres camins es formen quan recordem, i els d’aquests personatges es construeixen en la necessitat de creure en alguna cosa i tenir fe. D’aquesta manera, a base de supervivència, adaptació i religió, els personatges modelen la seva pròpia mitologia –personal, familiar, cultural– i miren el futur amb els ulls tornats sempre al passat.