El que brilla per sempre

Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G

Otaberra és un poble fictici, un lloc ancorat a la tradició i els habitants del qual esclfen tot allò que intenta sobresortir i ser diferent. Es tracta, com llegim, d’«un lloc on si alguna cosa no està cendrosa, ho sembla, on si alguna cosa no és prou incolora, és apallissada fins que es queda tan seca que se li desprenen només els matisos com les fulles a una planta que es deixa de regar.» El 1989, un succés ocorregut allà va marcar la vida del poble i de la protagonista d’Otaberra (Blackie Books), la novel·la d‘Elisa Victoria (Sevilla, 1985).

Aquesa protagonista és Renata, una jove investigadora la ment de la qual va i ve al passat, a aquell fet que va succeir el 1989 i que no pot oblidar. Des del principi, es percep una persona obsessiva, perfeccionista i metòdica amb tot allò que fa. Otaberra tracta temes com l’amistat, la marginalitat, l’adolescència i la inexperiència de la joventut. A més, parla sobre la dificultat de vegades d’encaixar al món i el rebuig i burla cap a tot allò que surti de la cleda. D’altra banda, convida a preguntar-nos què hagués passat si aquests fets del passat haguessin estat uns altres o haguessin esdevingut d’una altra manera.

L’obra comprèn parts narrades però també d’altres en forma dramatitzada per dues marionetes o en forma de diari. En aquesta novel·la l’autora de Vozdevieja i El Evangelio canvia d’estil i aposta per un contingut i una estructura diferents i més experimentals. Juga amb elements diferents de les seves obres anteriors que almenys a mi, com a lector, m’han desconcertat per moments, encara que he de reconèixer que al final l’obra guanya molt amb el desenllaç de la història, tan bella com trista, de Renata i Eusebio, l’amic que volia fugir, que no encaixava.

Otaberra és un bonic homenatge a aquells que decideixen fer el seu camí i a allò que ens i·lumina al llarg de la vida. «Si alguna cosa brilla un dia, brilla per sempre. Fins i tot si alguna cosa no brilla mai, està brillant en alguna altra banda», es diu a la novel·la. Tot i els mals records, Renata pensa que hi ha alguna cosa brillant en el passat que sempre romandrà amb ella, almenys mentre duri la seva memòria.