Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
Entre ciris i creus creix la fe de la Lali. No és una fe religiosa, sinó una esperança ingènua en què els nens als quals fa classe mai perdin part de la seva innocència i que no es converteixin en adults avorrits i egoistes. Lali, la protagonista d’El Evangelio (Blackie Books), és una jove estudiant de Magisteri que alterna les seves pràctiques en una escola religiosa que li han assignat sense sol·licitar-ho amb la seva feina precària a Telepizza. Els capítols d’aquesta novel·la són dies no successius entre desembre del 2006 i febrer del 2007, en què la narradora i protagonista explica la seva vida, la seva feina i el seu món familiar.
Elisa Victoria (Sevilla, 1985) ha creat una protagonista de vint anys que lluita per mantenir la innocència, la frescor i l’alegria en un món, l’actual, on la precarietat mina la moral dels joves i les esperances d’un futur estable. A la narradora, Lali, la roba li queda gran, una mica com la vida. És una heroïna moderna que, amb el record recent de la seva infància, vol evitar que els nens que l’envolten pateixin la vida com ho ha fet ella. En l’escola privada on fa les pràctiques també vol que els seus alumnes conservin l’entusiasme per la vida i que evitin convertir-se en adults malhumorats per culpa de l’acumulació de responsabilitats i problemes.
El Evangelio és, doncs, un diari on Lali recull la seva rutina, una història que podria ser la de qualsevol jove de la generació Z o millenial. Quan la narradora descriu les seves experiències amb la seva classe de nens de cinc anys, ho fa amb tal versemblança que el lector pot sentir-se allà mateix. Encara que ella no té cap fe religiosa (si està de pràctiques en una escola religiosa és per un error seu), sí que la té en l’ésser humà, concretament en aquests nens.
Elisa Victoria (Blackie Books).
Lali comparteix les seves pors, les seves obsessions, les seves preocupacions i, sobretot, la seva resignació davant un món que està mal fet. A l’estar en contacte diari amb nens, també ens genera interès per saber com se’ls ensenyen les matèries bàsiques. Analitza les idees que la societat els inocula, com pot ser l’aparellament (heterosexual, és clar) des d’una edat molt primerenca. La narradora pensa en com aquests nens, uns anys més tard, seran adults amb idees, comportaments -potser complexos- i, segur, problemes.
La narradora critica el sistema en general i l’educatiu en particular, així com a la societat que, per exemple, tracta malament els empleats que estan de cara al públic. Els joves com Lali miren el futur amb incertesa i escepticisme. És Lali un membre d’honor de la generació dels ofendiditos? O la seva actitud respon a un problema més gran que ens neguem a veure?
Victoria ens convida a plantejar-nos molts temes: Per què fem el que fem diàriament? Amb quin objectiu sortim de festa i tornem amb ressaca? Per què hem de matinar des que tenim tres anys per anar a l’escola fins que ens jubilem? Què és tot això i per què està tan mal plantejat? Després de llegir El Evangelio, la fe del lector és que Lali existeixi en realitat, que hi hagi moltes Lali a les escoles, perquè ensenyin els nens a formar-se com a persones justes i disposades a buscar els seus moments de felicitat en la vida.
