Rebecca Yarros és l’autora de la nova saga de fantasia Empiri, que està batent tots els rècords. La publicació de la primera novel·la de la saga, Ales de sang, va suposar tota una revolució de vendes al mercat anglosaxó, posicionant-se en les llistes dels més venuts des del primer moment. Al novembre ho va tornar a fer amb la publicació de la segona novel·la de la saga, Ales de ferro, que l’ha portat a tancar l’any amb els dos llibres encapçalant la llista dels més venuts del New York Times. L’editorial Columna ha publicat la primera novel·la en català amb traducció de Sabina Galí i Planeta ho ha fet en castellà amb traducció de Graciela Romero Saldaña.
A diferència del que molts puguin pensar, no es tracta de la novel·la debut de Yarros. Amb la seva primera publicació el 2014, i amb més d’una vintena de llibres a les llibreries, Rebecca ja era una autora reconeguda de novel·la romàntica. No es pot negar, però, que el canvi de gènere li ha donat un impuls inesperat a la seva carrera.
Rebecca Yarros.
Ales de sang ens presenta Violet Sorrengail, una jove de vint anys que porta tota la vida preparant-se per ser escriba. Tot això canvia uns mesos abans del seu previst ingrés a l’acadèmia quan, a causa de la mort del seu germà, és obligada a canviar de plans i entrar a una altra secció d’aquesta acadèmia, la de genets de drac. Es tracta d’una acadèmia mortal on el principal objectiu és sobreviure. Juntament amb els seus companys i enemics, Sorrengail buscarà la manera de sobreviure i ser escollida per un drac per ser el seu genet. Volar o morir, no hi ha més opcions.
Veient la sinopsi, un podria pensar que és un novel·la de fantasia més, però quin és el secret del seu èxit? Per què s’ha generat tant enrenou amb aquesta saga? Un dels principals motius és com Yarros presenta el seu món fantàstic. Desenvolupa un sistema de màgia complexa de manera molt entenedora, senzilla i lleugera, fent que tothom s’hi pugui capbussar. Ho acompanya amb uns personatges molt forts i carismàtics, amb una moralitat grisa i que plantegen situacions que tot i l’entorn fantàstic, resulten molt quotidianes, fent que el lector pugui empatitzar fàcilment.
Per altra banda, i com a peculiaritat, l’autora incorpora els dracs com a personatges. És a dir, es comuniquen, evolucionen, interactuen de manera complexa amb els altres i han arribat a convertir-se en els preferits de molts lectors. Aquest fet és un tret diferencial de la novel·la que molts defensen com una de les claus. Es tracta, doncs, d’una novel·la addictiva, amb un ritme trepidant, enginyosa, plena de misteris per resoldre i amb personatges que et roben el cor. De la saga iniciada per Ales de sang en sentirem molt a parlar.
