Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
Precioso veneno (Trotalibros Editorial, amb traducció al castellà de Carmen Francí) agafa el títol d’un vers d’El paradís perdut de John Milton, un paradís que Prudence, la protagonista d’aquesta novel·la de Mary Webb (1881-1927), recorda. Ella és una dona que, ara, en la vellesa, decideix mirar enrere i veure com ha estat la seva vida. A causa del seu llavi leporí, pensava que totes les noies del seu poble es casarien, fins i tot la menys agraciada, menys ella. La seva mare, arran d’això, sempre li deia: «¿Però quina culpa tinc jo que una llebre es creués pel meu camí?». Encara que va desitjar ser estimada, sempre va patir rebuig.
En aquest relat, doncs, Prudence viu amb la seva mare i el seu germà Gideon, que anhela riqueses i es promet amb la filla del bruixot Beguildy, qui el maleeix. Ella i Gideon, de petits, van desitjar ser fills del bruixot Beguildy, ja que aquest no respectava els ritus religiosos i el seu pare, per contra, els obligava a seguir-los i els maltractava. Almenys, Beguildy ensenya a llegir i escriure a Prudence, encara que ella va un dia per demanar-li que li ensenyi a acontentar-se amb allò que un té. Beguildy, però, no ho pot fer.
Mary Webb.
Prudence aspira a la felicitat i a reconèixer que els diners són un preciós verí. Gideon, en canvi, representa el materialisme i l’avarícia. Ella aprèn que de vegades donem importància a coses que no la tenen, tot i que es turmenta i blasfema perquè no té la bellesa que voldria. Com una mena de consol, es recrea en les descripcions i en parlar del cereal o les pastures perquè reconeix que «quan vius en una casa que no t’agrada, mires per la finestra molt més que aquells que estan contents amb la seva llar.»
Mentre contempla l’exterior, espera no veure creuar-se una llebre que faci recordar la desgràcia que arrossegarà per sempre. Precioso veneno és una novel·la sobre màgia, solitud, enveges, rancúnies i misteri on les creences, les supersticions i l’avarícia marquen la vida dels personatges. Aquí, tots semblen tocats amb alguna maledicció. Reconec que la lectura no m’ha fascinat, però sí que crea una atmosfera absorbent i penso que pot agradar molts lector.
