La sèrie Band of Brothers, de deu capítols, explica la vida dels paracaigudistes de la companyia Easy de la Divisió 101 aerotransportada des del seu camp d’entrenament, a Geòrgia, fins la captura del Niu de l’Àliga de Hitler, passant pel Dia D, l’ocupació de Normandia, l’Operació Market Garden, la batalla de les Ardenes i l’alliberament d’un camp de concentració. És una sèrie extraordinària que mereix ser vista fins i tot passant ràpid les escenes bèl·liques (de sexuals no n’hi ha cap). És plena de personatges memorables tractats tots amb realisme, veracitat i tendresa.
A l’episodi 9 apareix la literatura, quan la derrota de Hitler és segura i parlen del futur. El soldat Joseph Liebgott (a la imatge és el primer per l’esquerra) li diu al també soldat David Webster dalt d’un camió que el primer que farà serà recuperar la seva feina de taxista a San Francisco, després aconseguir una bonica noia jueva, amb bons pits grans i suaus, i llavis carnosos, amb qui es casarà, i per acabar, comprar-se una casa molt gran amb molts dormitoris per tots els Liebgotts que vindran.
Webster respon que acabarà els seus estudis a Harvard. «I què estudies?» li pregunta Liebgott. «Literatura». «Què dius! De veritat? A mi m’encanta llegir». «Ah sí?». «Sí! Dick Tracy i Flash Gordon sobretot». I aleshores Webster posa la cara que il·lustra aquest article. La cara la posem tots els que creiem que llegim obres elaborades, complicades o -diguem-ho clar- cultes, quan parlem amb persones que pensem que llegeixen textos més bàsics i de sobte en parla entusiasmada sense ser conscients del tot del seu autèntic nivell cultural.
Mai he sabut reaccionar en aquestes situacions, fora de posar la cara. Normalment simulo interès i pregunto educadament. Crec que me’n surto, però potser se’m nota la prepotència. Recordo la iaia que em va explicar que Corin Tellado li agradava tant que de vegades deixava d’escombrar per acabar el capítol de tan enganxada que estava. Gràcies a ella vaig descobrir que certes experiències són independents de la qualitat de l’obra.
Això és perquè en general les experiències lectores són molt diferents, tantes com nivells culturals hi ha. Per això tots el que posem la cara hem de ser conscients de la relativitat. Jo, per exemple, que no he llegit encara Cortázar, Proust, Dant, Cervantes, Heine, Leopardi i Joyce, temo contínuament trobar-me-la quan parlo dels meus gustos literaris.
