El 26 de juny de 2013, el Tribunal Suprem dels Estats Units va derogar la llei federal que prohibia els matrimonis entre persones del mateix sexe, obrint pas al matrimoni igualitari a la totalitat del país. Pocs mesos després, el parlament nigerià va aprovar oficialment una proposta de llei que criminalitzava el matrimoni i altres formes de relacions sexuals i unions entre persones del mateix sexe. Aquesta llei, encara vigent a dia d’avui, preveu penes de presó de fins a catorze anys arreu del país i la pena de mort en els estats musulmans del nord on regeix la xaria.
És en aquest context de repressió que Chukwuebuka Ibeh situa Benediccions, que ha estat traduïda al català per Alexandre Gombau a Angle Editorial, i al castellà per Bruno Darío Álvarez per a Letras de Plata (Anhelos). La novel·la ens convida a seguir l’Obiefuna en el seu despertar sexual i emocional. Fill d’una família igbo de Port Harcourt, l’Obiefuna veu com la descoberta del desig es converteix en motiu de culpa. El pare el matricula en un internat cristià llunyà després de sorprendre’l en una situació compromesa amb un altre noi. Aquest desplaçament, que pretenia protegir-lo i fer-lo més dur, només accentua l’hostilitat de l’entorn en què haurà de sobreviure.
Chukwuebuka Ibeh en una imatge d’Erin Lewis.
Benediccions ressona amb les històries clàssiques de descobriment homosexual: Ibeh construeix el retrat de l’Obiefuna a partir d’elements quotidians que ja han esdevingut tòpics, com la relació amb el futbol o la dansa. No obstant, ho fa des d’un espai molt concret: una Nigèria on l’afecte entre homes només pot viure’s des de la clandestinitat. La societat, profundament marcada per la religió, imposa morals estrictes. En aquest entorn, la família i la comunitat esdevenen espais de tensió constant. L’afecte i la repressió conviuen de manera estreta i es projecten, sobretot, en la relació que l’Obiefuna manté amb la mare i amb el pare, que troben formes diferents d’estimar i protegir el seu fill.
En paral·lel al retrat més personal, Benediccions ofereix també una mirada col·lectiva sobre la comunitat LGBT a la Nigèria contemporània. Ibeh explora com aquesta comunitat es construeix des de la invisibilitat entre la por i el desig de pertinença, i com sobreviu enmig de la persecució política i religiosa. La novel·la assenyala amb sensibilitat i a partir de personatges concrets, els efectes de la repressió sobre les vides quotidianes.
Tot i que Benediccions no destaca especialment pel seu estil literari ni per una veu pròpia que sorprengui, la novel·la té la virtut d’obrir-nos una finestra a una realitat sovint ignorada. Chukwuebuka Ibeh aconsegueix transmetre amb honestedat i sensibilitat l’experiència de créixer en un entorn marcat per la por i la repressió, i ens fa sentir la fragilitat d’aquells que viuen fora del marge en una Nigèria tan dura com viva.
