Crepuscle (Angle en català amb traducció de Jordi Martín Lloret i Salamandra en castellà amb traducció de Juan Manuel Salmerón) és una novel·la on un assassinat i la seva consegüent investigació policial posen en perill tot un poblat, sempre plàcid, que ara es mou entre el món dels somnis i la realitat, entre la llum i les tenebres. Philippe Claudel (França, 1962) situa la trama a principis del segle XX en un imperi sense nom, encara que per diverses referències es dedueix que està entre els Balcans i l’Àsia Menor.
Es tracta d’un poble localitzat a la frontera d’una província freda i ensopida. Una nit, dos germans avisen la policia perquè han trobat el cadàver del rector amb el cap destrossat per una pedrada. Aleshores sorgeixen les preguntes: qui ha pogut fer això en un poble tranquil i si la religió té alguna cosa a veure. Tot i la convivència pacífica, la tensió creix i sorgeixen les desavinences, que potser sempre hi van ser, però ocultes.
La novel·la comença amb Nourio, el policia, i Baraj, el seu ajudant, a l’escena del crim. Nourio és prim i contrafet, però imposa autoritat; mentrestant, Baraj és corpulent, maldestre i bast. El primer aporta el coneixement teòric; el segon, el coneixement de la zona i la seva gent, i pretenen ser una parella ideal per resoldre aquest crim, encara que sense pressa, ja que volen aprofitar l’entreteniment de la novetat en aquest lloc avorrit.
Philippe Claudel / Foto: Manel Haro.
Nourio no és d’allà i quan hi va arribar, cinc anys enrere, va despertar recel entre els habitants. Ell no és creient, però sap que en aquest poble l’assassinat del rector no passarà desapercebut. Ell pensa que la vida és un joc estúpid on ni es guanya ni es perd i que tots tenen maldat i alguna cosa a amagar o avergonyir-se i que si s’investiga una mica es troba. Baraj, per part seva, és orfe de pares, va créixer sense afecte i amb violència i sembla tenir una innocència i bondat infinites.
La població, encara que de majoria catòlica, compta amb personatges importants musulmans, com el metge, Krashmir, que tampoc és d’allà, i tots ells desperten les sospites als habitants. En aquestes pàgines, Claudel fa una crítica esmolada al voltant de la hipocresia i la idiotesa de les multituds. Parla sobre temes espinosos com ara la religió i la moral, amb tocs d’humor i sarcasme.
El narrador d’aquesta història posa el lector davant de la imatge més pèrfida i maligna de l’ésser humà, ja que el pinta com un ésser pervers. Crepuscle és una novel·la ben filada i amb una denúncia encertada, a més de proposar una reflexió interessant i necessària al voltant de la societat actual, encara que la realitat de l’ésser humà és massa complexa.
