La Tina fa sis anys i aquest any rep un regal d’aniversari molt especial: un ticnik, un ninot de peluix que no és ben bé el que sembla. La seva àvia l’ha comprat al basar d’en Damir, una botiga que acumula trastos i objectes extravagants d’arreu del món. L’amo assegura que els ticniks són perillosos, i cal seguir unes normes per garantir-ne el bon ús. Però l’àvia ja està convençuda d’endur-se’n un: a la descripció del ticnik també hi diu que té una particularitat irresistible, la de «viure» durant vint-i-quatre hores.
La nena, com era d’esperar, està encantada amb el regal. Li posa el nom de Dina, i, un cop l’ha despertat, es disposa a jugar-hi tant com pugui mentre duri l’efecte. Les pautes perquè no hi hagi contrarietats semblen senzilles –no mullar-lo, no donar-li verdura per menjar ni exposar-lo a fonts de calor–; ara bé, quedar-se sola a casa amb la criatura pot comportar algun maldecap inesperat… i divertit.
Ticniks (Combel, 2025, disponible en català i castellà) és el nom de la nova sèrie de còmics de l’escriptora Meritxell Martí i Orriols (Sabadell, 1972) i l’il·lustrador Xavier Salomó i Fisa (Sabadell, 1976), dos autors de llarga trajectòria a l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Aquest cicle, que es recomana a lectors a partir de cinc anys, consta de moment de dos volums, Dina i Topús, que es poden llegir de manera independent, i s’hi endevina el potencial de sumar-ne uns quants més, tants com els lectors en vulguin.
El concepte busca l’entreteniment pur: un plantejament atractiu, amb el xic d’encanteri dels contes de fades (un ninot que cobra vida i esdevé un company de joc, però només durant unes hores); uns mecanismes que propicien els embolics; un estil directe, que va al gra i introdueix el lector de seguida a la narració, sense demora; i, per descomptat, el sentit de l’humor, un humor esbojarrat i fàcil. Com que cada ticnik és diferent i segueix unes instruccions exclusives, cada llibre comença de zero; i així la sèrie es pot perpetuar fins que el públic digui prou.
Els ambients que es plasmen en aquests dos primers volums són, a més, dos clàssics del món infantil que no perden el seu encant tot i ser previsibles: la festa d’aniversari (Dina) i el parc d’atraccions (Topús). En tots dos hi apareix la Tina amb algun amic, còmplice de trapelleries davant d’uns adults que no arriben a ser conscients del que passa (excepte l’àvia, al primer llibre; el tradicional vincle entre nens i avis de la literatura infantil). Al cap i a la fi, per grossa que sigui la destrossa, l’efecte només dura vint-i-quatre hores. Hi ha riscs, ma non troppo; i aquesta seguretat en la resolució confereix tranquil·litat.
Les il·lustracions, de línies clares, colors vius i molta expressivitat gestual s’avenen de meravella amb el to del relat i fan que no costi gens entrar-hi. L’enquadernació, de tapa dura i colors gairebé fosforescents, està pensada per durar, perquè siguin llibres dels que es llegeixen una vegada i una altra, i encomanen alegria tan bon punt es veuen exposats a la llibreria. Són aventures breus, molt visuals, que podrien adaptar-se a la pantalla, en forma de sèrie d’animació d’episodis curts.
En conjunt, els Ticniks no inventen res, no pretenen ser la revolució del còmic infantil ni sobresortir per una sensibilitat extraordinària o uns temes insòlits; però són un producte ben fet, i això també té el seu mèrit, sobretot quan té destresa per divertir, per fer riure. Són recomanables tant per als nens que ja llegeixen com per als que fins ara no s’hi han interessat gaire. Gràcies a la seva senzillesa, la connexió amb el lector és immediata.
