No són poques les grans obres del còmic europeu ambientades en una època tan explotada cinematogràficament com la segona meitat del segle XIX a l’anomenat salvatge oest. Sense gran esforç de la memòria, se’ns venen al cap obres seminals com Blueberry, de Charlier i Giraud; Comanche, de Greg i Hermann o Ken Parker, de Berardi i Milazzo. Als darrers anys hem pogut gaudir d’una nova onada d’obres que mostren com aquest gènere tan estatunidenc està més viu que mai gràcies a una nova generació d’autors europeus, que des d’una òptica moderna i clarament revisionista injecten nous aires i perspectives a un gènere que es nega a morir.
En són bons exemples, obres com Wild West (Gloris i Lamontagne), Undertaker (Dorison, Meyer i Delabie), Bouncer (Jodorowsky, Boucq) o L’estrella del desert (Desberg, Marini). Però potser si haguéssim de destacar una obra per la seva singularitat seria Marshal Bass, creació dels autors croats Darko Macan (guió) i Igor Kordey (dibuix), editada inicialment en format sèrie de dotze àlbums per l’editorial francesa Delcourt. Ara Astiberri, amb molt bon criteri, ens la presenta en una recopilació de tres integrals seguint la recent edició francesa. Aquest primer volum recull els cinc episodis inicials de la sèrie on es presenta el personatge principal i es tracen les línies mestres de l’obra.
L’edició és excel·lent. Es presenta amb tapa dura, llom pla, paper de gran qualitat i mida d’àlbum europeu a un preu molt competitiu. Tot plegat ens permet gaudir, i molt, del detallat i atractiu dibuix de Kordey, al que acompanya, realçant les seves virtuts, el fantàstic treball del colorista bosnià Desko, a la primera història, i del serbi Nikola Vitković, a la resta dels episodis. A l’inici de cada història s’inclouen també les molt destacables portades originals, obra del mateix Kordey, així com breus ressenyes biogràfiques dels autors i un article del mateix Macan que ens explica la gènesi de l’obra i permet contextualitzar-la.
Els autors són vells coneguts dels aficionats al còmic, tant europeu com americà. Per a aquest segon mercat han publicat nombroses obres en les principals editorials, amb freqüència col·laborant junts, destacant Grendel Tales o Hellblazer en el cas de Macan i una reconeguda, també polèmica, etapa en New X-Men de Kordey, en la que va treballar amb el guionista britànic Grant Morrison.
El protagonista de la sèrie és River Bass, inspirat en Bass Reeves, personatge real que va passar a la història de l’oest per ser el primer marshal negre. El tractament de la discriminació racial és un dels aspectes ressenyables de l’obra, diferenciant l’experiència vital de Bass de la de l’habitual heroi blanc d’aquest tipus de relats. Segons les fonts històriques, Bass Reeves va ser un antic esclau de Texas, fugitiu en territori indi que, durant el període de la Reconstrucció, acabada la Guerra Civil, va convertir-se en granger a Arkansas. Posteriorment va ser reclutat com a comissionat a l’oest del Mississipi pel tristament famós jutge Parker, conegut com “El jutge de la forca”.
A diferència de molts personatges que van viure de manera perillosa sotmesos a la violència a un costat i a l’altre de la llei, Reeves va mantenir-se en el seu càrrec per espai de trenta-dos anys fins al 1907. Els informes que s’hi conserven indiquen que en els seus aproximadament 3000 arrestos va abatre a catorze acusats i va sobreviure a molts tirotejos. El mateix Bass Reeves va narrar la seva pròpia història el 1901, en una entrevista que se li va fer sis anys abans de la jubilació. Un personatge amb qui anar amb compte, sens dubte.
La primera escena ja mostra el to de l’obra. El nostre protagonista es balanceja amb una soga al coll a sobre del seu cavall. Quan tot apunta a que el final s’apropa el seu captor apareix per rescatar-lo in extremis. És un agent de la llei, el cínic i descregut coronel Helena al servei dels US marshals, personatge que serà recurrent al llarg de la història, que es disculpa per haver-lo confós amb el criminal que buscava i que tot seguit li ofereix feina com a ajudant. La seva missió: infiltrar-se en una banda de criminals negres que assolen la zona. Sense rumiar-s’ho gaire Bass parteix a l’aventura deixant enrere una nombrosa família i la seva dona, gens entusiasmada amb l’eixelebrat del seu marit.
I així la història de Bass com a ajudant de marshal, de mètodes poc ortodoxos, s’inicia. Al llarg de les seves aventures s’hi trobarà amb personatges de tots els pelatges: criminals sense escrúpols, bandits que no són el que aparenten, una família de colons holandesos que no s’ajusten gens al clixé de sacrificats pioners, o presos d’origen italià o hongarès. L’obra traça una radiografia precisa i realista d’una societat de clar mestissatge, el que encara fa destacar més els prejudicis racials, fortament arrelats fins i tot entre les mateixes víctimes d’aquests abusos. Una època convulsa de la història que els autors no tenen cap problema a desmitificar.
El fatalisme que recorre la història marca les vicissituds d’uns personatges que no poden fugir, per més que ho intenten, del seu tràgic destí. Els guions de Macan no fan concessions al lector ni als mateixos personatges, víctimes dels seus errors, arrossegats a una violència cega, sense sentit en moltes ocasions, fins al punt de no distingir ni els llaços de sang. La vida humana es mostra brutal, marcant un clar contrast amb la magnificència de la natura, testimoni mut i indiferent de la tragicomèdia humana, representada per Kordey en planxes de gran bellesa pictòrica.
El lector sentirà el vent que corre sense fre per espais infinits, però també la sang esquitxant d’uns trets que rebenten caps i estómacs. Destaca l’humor negre que impregna l’obra i que en certs moments és un alleujament humorístic al pessimisme que destil·la la història. El lector despert trobarà alguns secundaris basats en personatges reals com el congressista negre Robert Little, versió irònica de l’històric Robert Smalls, o picades d’ullet per al lector de còmic, com fer-se dir el protagonista Marcus Millar en un episodi, una clara referència al guionista nord-americà Mark Millar.
El text de Macan, molt influenciat per l’estètica del western crepuscular de Leone o Peckinpah, ens interpel·la constantment amb preguntes incòmodes, a les que no escapa la discutible moral del nostre antiheroi, un agent de la llei faldiller, cínic i de poques paraules. Allunyat dels arquetipus del passat més suavitzats, aquest descregut tirador, expert a ficar-se en embolics, impertèrrit en les situacions més difícils, és un supervivent.
Kordey brilla en el seu tractament visual. Ens regala una splash page per episodi, i un dibuix molt detallista fruit d’una exhaustiva documentació gràfica de l’època. El seu estil, caricaturesc i grotesc, és de gran força expressiva en la caracterització. Crida l’atenció com sobre els rostres dels personatges, tots perfectament reconeixibles, es marquen les empremtes de la dura vida que porten. La composició de pàgina té evidents influències cinematogràfiques, en la línia de mestres de la narrativa gràfica dels que clarament beu, com Will Eisner o Rich Corben, o a voltes d’en Giraud.
El més ínfim detall de la vida a la frontera no s’escapa a la mirada de l’autor. Es nota el temps i la cura dedicats a la realització gràfica de cada àlbum. Els canvis d’enfocament i escenari de l’obra permeten exhibir a l’autor el seu mestratge en la representació del paisatge, realçat com hem comentat pel treball dels coloristes. L’obra ens porta dels grans espais oberts als racons més claustrofòbics de la Filadèlfia del segle XIX, passant pels polsegosos pobles, on la prostitució s’exhibeix a plena llum del dia i acompanya l’avanç de la civilització, amb les seves estacions de tren, bugaderies xineses i els seus saloons.
Els autors despleguen una gran habilitat narrativa per mantenir l’atenció del lector en episodis autoconclusius que atrapen per la força del dibuix i l’àgil i crua narració, que no escatima en dosis de sang i fetge, exhibides de forma tan naturalista i desapassionada que encongeixen el cor. No trobarem en aquesta història finals feliços que tanquin els episodis sinó més aviat uns personatges que han d’assumir les conseqüències dels seus actes, obligats a continuar endavant a falta d’una alternativa millor. I atenció al cliffhanger final amb el qual acaba el darrer episodi. Fa difícil esperar la continuació de la història, en un segon integral que ja estem esperant amb candeletes.
