Esperat retorn de Philippe Herreweghe dirigint el conjunt que lidera, Collegium Vocale Gent, en una nova interpretació memorable de la Passió Segons Sant Mateu de Bach. En la gira de 2022, el rol d’Evangelista va caure en un Reinoud van Mechelen detallista, que controlava l’emissió i modificava els colors de la seva veu per assolir efectes expressius meravellosos.
En aquesta nova fita, feta possible per Ibercàmera i amb l’Auditori com a escenari, el rol l’ha liderat Guy Cutting, qui ja havia interpretat un rol menor el 2022, el de Testis II. Quatre anys després, Cutting ha dut a terme una feina elevada, farcida de tècnica (agilitats, canvis de color), expressivitat (empatia, dolçor, enuig) i servint com a fil conductor conscient i implicat, des de petits detalls com el crit de «Huben an!» en la secció 9, a la introducció de l’horror de la petició popular de crucificar a Jesús a la secció 45b.
Cutting ja forma part, doncs, de la tradició de tenors lleugers i carregats de drama i energia que Herreweghe ha portat a Barcelona amb èxit. També va repetir el contratenor Alex Potter, qui ja havia cantat a l’Auditori en les cantates de Bach de 2025 que Ibercàmera va agendar, també amb Herreweghe. En aquesta ocasió, Potter va aportar un gran coneixement del rol, definint i caracteritzant amb gran precisió cada frase de les seves àries, brillant especialment en el seu duet amb la soprano Grace Davidson.
El Jesús de Florian Sievers va demostrar autoritat i presència, posant èmfasi sovint en l’angoixa, l’enuig i el dolor del personatge, per exemple durant l’Últim Sopar. El protagonisme de la funció se l’endú, però, el conjunt vocal i orquestral, juntament amb la direcció narrativament exquisida de Herreweghe. La capacitat del director belga de gestionar la gran riquesa tímbrica i melòdica i convertir-la en un sol fil musical és difícil de creure, juntament amb la seva ja coneguda habilitat de realitzar els silencis entre seccions més precisos: és dels pocs que converteix un silenci en part necessària del discurs, en un element ple de pes i fonamental de la peça.
Collegium Vocale Gent.
En altres ocasions, Herreweghe fa que el cor acceleri a l’hora de pronunciar una paraula (ve al cap per exemple «Schuld», culpa), que s’interromp bruscament per part de les veus, però on l’acompanyament continua, amorosint el dolor d’una manera que acaba reforçant encara més la violència del contingut. O l’acompanyament instrumental de cello, contrabaix i orgue de l’ària «Komm, süßes Kreuz», ple de textures, intenció i càrrega protestantista.
Però sobretot és en els tutti, barrejant cor i orquestra, on Herreweghe fa miracles. L’inici va obrir una porta a un altre temps, espai, estat mental, on més que música s’hi podia percebre una de les glòries de la humanitat, amb les línies melòdiques executades amb una qualitat i equilibri impossibles, deixant enrere el que el mateix Herreweghe havia enregistrat, per exemple el 1999, i demostrant que la bona praxi, l’estudi i el coneixement permeten arribar a llocs únics. Això no seria possible sense uns ensemble i formació vocal de nivell formidable, que permeten al director crear parets de veu que sonen dures, metàl·liques i impenetrables, però també suaus, dolces i carregades de saviesa i dolor.
Per exemple al final de l’obra, quan es desitja a Jesús bona nit («Mein Jesu, gute Nacht!») i la veu de les sopranos apareixen en certs instants des del més enllà («Ruhe sanfte, sanfte ruh!»), iniciant la frase amb un grau tan elevat de subtilesa i amb un equilibri tan ben trobat respecte a la resta del cor, que fa desaparèixer qualsevol alè que quedi al cos. No és una obra fàcil, aquesta Passió Segons Sant Mateu, però Herreweghe la fa existir com ningú altre. El magisteri té nom, té història i treball darrere, que ningú no ens ho faci oblidar mai.
