Una de les característiques que més fascinava a Carl Sagan sobre els infants és la seua capacitat per aprendre amb curiositat i determinació. Els xiquets es pregunten constantment sobre allò que els envolta i sembla que el món els fascina: «per què la gespa és verda?» I sovint són contestats menyspreant-los, donant a entendre que no té sentit dubtar d’allò que dubten. Nogensmenys, aquestes qüestions solen radicar en els elements més interessants i centrals de les grans ciències: física, química, biologia… No hem de renunciar a elles perquè, encara que la resposta siga un «no ho sé», poden obrir la porta a la imaginació i al descobriment, a la fascinació pel que ens envolta.
La fàbrica de les preguntes, escrita per Maria José Ferrada i il·lustrada per Isidro Ferrer (A Buen Paso, 2025) n’és un exemple de com de diverses preguntes, per banals que puguen semblar, poden ser el disparador del coneixement i la curiositat per anar més enllà. Ara bé, aquest llibre no funciona si no té una figura que el facilite, que l’ajude a l’infant a extraure el moll.
Això és perquè La fàbrica de les preguntes no és un manual de respostes, sinó un artefacte delicat dissenyat per protegir una flama fràgil i preciosa: la capacitat de preguntar. Els autors entenen que cada pregunta és una finestra oberta a l’univers, una esquerda minúscula per on s’escola l’admiració primordial. No importa què es pregunta, com el fet mateix de preguntar-se. En aquest sentit, el llibre sembla compartir una intuïció fonamental de la ciència: que el coneixement avança no per acumulació de certeses, sinó per l’audàcia de formular bones preguntes.
A més a més, les il·lustracions d’Isidro Ferrer mai deceben. Les seues imatges no expliquen: suggereixen. No tanquen el sentit, l’obren. Com els mapes antics que mostraven monstres marins a les vores del món conegut, aquestes il·lustracions conviden a imaginar allò que encara no sabem, allò que queda fora del camp de visió immediat. Hi ha, en aquest llibre, una pedagogia silenciosa però exigent. Exigeix temps, presència i una certa humilitat adulta. L’adult mediador (mare, pare, tutor) no hi apareix com a font de veritat absoluta, sinó com a company de viatge, algú disposat a dir “no ho sé” sense vergonya. I això, en una cultura obsessionada amb la resposta ràpida i l’eficiència, és gairebé revolucionari.
Carl Sagan insistia que tots naixem científics, però que sovint l’educació s’encarrega d’extingir aquesta disposició natural. La fàbrica de les preguntes opera just en direcció contrària: no pretén ensenyar dades, sinó preservar una actitud. Llegit així, el llibre no parla només als infants, sinó també als adults que, potser sense adonar-se’n, han deixat de preguntar-se per què la gespa és verda, per què el cel és fosc de nit o per què existim en un univers tan vast i antic.
