Un destí extraordinari

SALVADOR RICH

Un nadó abandonat a les escales d’una església de Maracaibo, una captaire que l’arreplega i el cria com pot. El nen creixerà, serà venedor de cigarretes, estibador del moll i mosso en un bordell abans d’esdevenir el metge més prestigiós de tot Veneçuela. D’això va El somni del jaguar, la novel·la de Miguel Bonnefoy, un autor francès però d’ascendència veneçolana.

El somni del jaguar (Les Hores en català amb traducció de Carles Miró i Libros del Asteroide en castellà amb traducció de Regina López) sona a Isabel Allende, a García Márquez i a altres autors hispanoamericans, tant per la manera d’escriure com, evidentment, pel que explica: una nissaga familiar a Maracaibo, tres generacions farcides d’històries d’amor i també de revolucions i, finalment, un personatge nascut a París (com el mateix autor) però que cerca a la vora de la llacuna de Maracaibo, les seves arrels i la seva identitat.

I és que El somni del jaguar tot i la seva originalitat, a estones tendresa, a estones cruesa i fins i tot en algun moment, màgia, està basada en fets reals. És la història de la família del mateix autor i concretament dels seus avis: ell, metge eminent, fundador de clíniques i director d’hospital, rector universitari i diputat, i ella, la primera dona metge del seu país. Dos personatges força novel·lescs que protagonitzen un ascens social de novel·la, talment un llibre d’aventures, a més d’una història d’amor que molt bé podria haver sortit de les plomes dels autors que abans hem esmentat.

Al principi, el protagonista és com un Huckleberry Finn veneçolà, que s’espavila voltat de facinerosos, de prostitutes, de pinxos portuaris i d’altres personatges que tenen un to fins i tot grotesc. Després, el nostre protagonista evoluciona, madura i s’estableix, qui més qui menys com tothom, però amb una força de voluntat, una tossudesa i una generositat que el fan arribar al cim de la societat.

En realitat, la Veneçuela de principis del segle XX no era un nou món d’oportunitats per tothom i difícilment un nadó abandonat i criat per una captaire arribaria tan lluny, però aquest és el valor d’aquesta història. Diuen (i així surt al llibre) que a cada camada de gats, hi neix un jaguar, un animal, diferent, extraordinari, com el nostre protagonista, que ens fa creure que en aquest món, tot és possible si un s’ho proposa, i és evident que Bonnefoy es va proposar escriure un d’aquells llibres -no tants, en realitat- que un comença i ja no pot deixar.