‘Concerto a tempo d’umore’, una altra joia de Jordi Purtí

L'obra, que es pot veure al Teatre Condal, recupera l'esperit de l'èxit 'Operetta', del mateix director

Júlia Costa / @liujatasco


Durant tan sols dues setmanes el Teatre Condal acull l’espectacle Concerto a tempo d’umore i tot i que potser més endavant puguem retrobar-lo en algun altre teatre de la nostra geografia, seria una llàstima deixar-se perdre aquest concert singular, en el qual uns músics excel·lents mostren a fons les seves dots interpretatives, còmiques, amb una sèrie de gags i situacions divertides i, el que és més difícil, amb un humor elegant, intemporal i distès del qual  no estem habituals a gaudir.

L’espectacle, el concert, és apte per a tots els públics, familiar però també dirigit als adults amb ganes de passar una hora i mitja encisadora. Fins i tot podríem dir allò de què aquest concert té moltes lectures. La banda sonora de l’espectacle està formada per peces molt conegudes de la música clàssica i també per fragments de bandes sonores famoses. De fet la música aplicada al cinema en molts casos és també, ja, música clàssica.

Dotze músics i un director d’orquestra no paren de tocar i moure’s mentre passen per situacions inversemblants, lligades a la millor escola de l’humor sense paraules. Els sorprenents arranjaments musicals es lliguen, de forma gairebé natural, a uns recursos humorístics clàssics i innovadors al mateix temps. L’espectacle el dirigeix Jordi Purtí, que ja va excel·lir amb un altre espectacle en aquesta línia, l’aplaudida Operetta, en aquell cas incidint en el món del bel canto amb una mirada moderna i divertida.

L’Orquestra de Cambra de L’Empordà ha commemorat enguany el seu vint-i-cinc aniversari. El projecte el comparteixen ells mateixos, el director i el Festiva Còmic de Figueres. El Teatre Condal continua amb la seva bona línia d’alternar les obres  d’un teatre popular, de la mà de gent com Joan Pera, amb espectacles de format aparentment modest però molt interessants. La llàstima és que acostumen a estar poc temps en la cartellera i si no t’afanyes ja no ets a temps de gaudir-ne.

Els músics de l’Orquestra de Cambra demostren una grapa immensa i un estat físic remarcable, no deu ser fàcil tocar tan bé i fer teatre de veritat, mímica, gairebé en ocasions acrobàcies, a dalt de l’escenari i sempre amb els instruments de corda a punt.  Potser els fragments dedicats al cinema demanarien una mica més d’espectacularitat pel que fa a la projecció d’imatges que acompanyen la música i l’escenificació.

Els músics-actors aconsegueixen fer participar el públic de forma entregada i entusiasta, en la seva darrera part, seguint els ritmes proposats i fent els gestos que se li demanen. Un espectacle per passar una bona estona amb un humor brillant, allunyat del que darrerament estem acostumats a entomar. A l’inici de l’espectacle, a més a més d’aquests avisos habituals sobre la necessitat de silenciar els telèfons  mòbils, ens anuncien que es poden fer fotografies sense flash, sempre que es pengin a la xarxa i que si l’espectacle ens agrada potenciem el boca-orella. De fotografies no en vaig fer però espero haver contribuït a la difusió d’un espectacle que no ens hem de perdre.

Categories
ESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES