Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Escriure en català des de la Catalunya Nord és, malauradament, una llança clara i políticament posicionada a favor de la diversitat lingüística i en defensa de les llengües minoritzades com el català, que viu una situació ben trista més enllà dels Pirineus. A més d’això, Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) deixa entreveure les seves preocupacions entorn la diversitat lingüística a les seves novel·les i fa palès el seu compromís lingüístic en els seus assajos. Si a Els invisibles (L’Avenç) hi narrava detalladament la seva autobiografia lingüística com a catalanoparlant nascut al Rosselló, a Balla amb Babel (Fragmenta) trobem un manifest contra l’absolutisme lingüístic.
En un text breu, fresc i amè, Joan-Lluís Lluís erigeix un manifest de defensa a la diversitat lingüística ferm i persuasiu. Balla amb Babel tracta d’explorar la necessitat que han sentit els diferents pobles per jerarquitzar les llengües i, evidentment, sovint posicionar la que els és pròpia a dalt de tot de la jerarquia. Amb una panoràmica global i el català al centre, Joan-Lluís Lluís pren com a punt de partida el Report sobre la necessitat i els mitjans d’anihilar els patuesos i d’universalitzar l’ús de la llengua francesa que es va dictar a l’Estat francès el segle XVIII com a possible primer intent en la història de la humanitat de «racionalitzar l’extermini de les llengües», és a dir, un dels casos més paradigmàtics de «lingüicidi d’Estat.»
Foto: © Victor P. de Obanos (Grup 62).
Joan-Lluís Lluís recorre la història de l’absolutisme lingüístic partint de l’Antic Testament, on es troben diversos fragments que fan referència a qüestions lingüístiques (entre els quals també hi ha l’episodi de la Torre de Babel). L’autor compara els textos bíblics amb les seves traduccions, lectures i interpretacions posteriors i ressegueix el debat historiogràfic que es va generar al voltant d’una de les grans preguntes que ha captivat els lingüistes durant segles: «¿en quina llengua parlava Déu?»
Complementa aquestes lectures amb d’altres textos sagrats, com el Llibre de Mormó o l’Alcorà. Aquest rerefons bíblic porta l’autor a reflexionar sobre l’afany d’absolutisme lingüístic a través de tres exemples canònics que comparteixen moltes similituds però que presenten suficients diferències com per a fer interessant l’anàlisi de cada cas: França, Espanya i Turquia.
Balla amb Babel és un text breu, però ple de profunditat, que ofereix una reflexió sobre la necessitat de preservar la diversitat lingüístic. Joan-Lluís Lluís combina història, teologia i lingüística per oferir una anàlisi amb arguments nous que ens permeten conèixer com s’han desenvolupat al llarg dels segles les idees que han arribat als nostres dies i que fan que la diversitat lingüística estigui greument amenaçada actualment. I és que fins i tot l’arameu, la llengua en què parlava Jesús, està considerada com a llengua en perill d’extinció.
