La «literatura del dol» és un concepte literari ampli, que ha permès a molts autors reflexionar sobre la pèrdua d’un ésser estimat. La mort d’una mare, una parella, o un fill solen ser temes habituals, però també s’hi emmarquen les separacions doloroses, la pèrdua d’amistat o les migracions. El contes, assajos personals, diaris i novel·les de la literatura del dol sovint se sostenen en l’experiència personal i col·lectiva de la pèrdua, i per això, solen ser obres d’acompanyament, una exploració d’emocions complexes que ens fan transitar per la tristesa, la negació, la ira, la confusió i, finalment, l’acceptació.
Viudas jóvenes de Tamara Grosso (Yegua de Troya) és una novel·la del dol que afegeix un pas més: els nous vincles afectius que els sobrevivents conformen arran d’aquesta pèrdua. El títol és prou indicatiu de la situació que se’ns planteja: en el moment de la seva mort, el Juan manté relacions amb dues dones. Totes dues són conscients de l’existència de l’altra, tot i que, fins passat el fet tràgic, no han compartit ni espai ni temps.
Tamara Grosso.
Grosso analitza aquest dol des de la perspectiva de la nova relació que mantenen les dues vídues, que acaben vivint sota el mateix sostre. Aquest és un relat sobre el poliamor, els records de totes dues n’explicaran les dinàmiques. En aquest procés de dol compartit, dues dones joves es faran companyia, es coneixeran, i acabaran creat un vincle íntim inesperat. Viudas jóvenes qüestiona la monogàmia i l’heterosexualitat per defecte, i en aquest sentit, és una peça literària que suma a l’equilibri de la representació i la visibilitat, perquè la literatura es pugui acostar a la realitat tant com sigui possible.
Malauradament, i tot i que el punt de partida és molt potent i estimulant, sembla que és aquest punt de partida la seva màxima virtut. El producte final és superficial, l’obra es queda curta com a novel·la, no ens presenta cap gran conflicte que ens deixarà corpresos, ni cap secret, ni gir sorprenent. L’estructura del text sembla massa influenciada per la d’un poemari modern: capítols massa curts, repeticions que busquen un cert efecte en els lectors, i en general, un llenguatge embellit però força buit. Endinsar-nos en la ment dels personatges no ens serveix perquè el text ens atrapi. És una novel·la profusa en els diàlegs, però les veus de les dues protagonistes són poc expressives.
Viudas jóvenes de Tamara Grosso té la sort de formar part d’un projecte creatiu molt interessant i que ha generat molt entusiasme a xarxes: el cicle com a editora a Caballo de Troya de l’escriptora peruana Gabriela Wiener, que ha rebatejat el segell com a Yegua de Troya. En paraules de la mateixa Wiener, la intenció és presentar-nos la literatura de les egües del sud, que parlen la llengua del foc, les paraules dels monstres, els ecos que venen de la cruïlla i el desert. Llàstima que no hem sabut triar bé la porta d’entrada a aquest món.
